Inici  >>  Traballs de curs  >>  Treball 7. Tate Modern, Londres
Treball 7. Tate Modern, Londres
(Versión en castellano)

Contingut:

 

Enunciat

Museu Nacional Britànic d'Art Modern.
Arquitectes: Herzog & de Meuron.
Situació: Bankside, Londres, Regne Unit
Projecte i execució: 1994 - 2000.

El 1994 es va convocar un concurs per convertir l'abandonada central elèctrica de Bankside (Londres), a la seu del Museu Nacional Britànic d'Art Modern, en el qual van participar David Chipperfield (Londres), Rem Koolhaas (Rotterdam), Renzo Piano (Gènova), Tadao Ando (Osaka), Herzog & de Meuron (Basilea), i Rafael Moneo (Madrid). Es va escollir la proposta d'Herzog & de Meuron perquè el jurat va valorar la seva simplicitat, el respecte per l'arquitectura de la central, l'aprofitament de la llum natural a l'interior de l'edifici i la fluïdesa de l'espai interior.

La central havia estat dissenyada per l'arquitecte Giles Gilbert Scott el 1947, es va acabar de construi el 1963 i va deixar de funcionar el 1981. Possiblement mai no hauria d'haver estat construïda o almenys no haver-ho fet en un lloc tan cèntric, a la vora sud del Tàmesi, davant la catedral de San Pablo, amb una esvelta xemeneia que semblava competir amb la cúpula de la catedral.

Compositivament, la central estava distribuïda en tres blocs de 200 metres de llarg, paral·lels al riu. El més pròxim a ell (al nord) contenia les calderes, el central era la sala de les grans turbines i el més allunyat contenia els transformadors. Darrere d'ells hi havia tres dipòsits circulars per al combustible. Aprofitant aquesta estructura els arquitectes van convertir la sala de les turbines en la sala principal del museu i van distribuir el museu pròpiament dit (les tres plantes d'exposició, l'auditori, les botigues i la cafeteria) a la sala de les calderes.

Van convertir la sala de turbines en un gran vestíbul, un carrer segons els seus autors, limitat per les "façanes" de les sales de les calderes i dels transformadors. S'hi accedeix per l'extrem oest, per una llarga rampa que, en descendir, passa sota una plataforma situada al nivell de l'accés des del Tàmesi, convertida en pont o pas elevat. Aquest vestíbul és el centre simbòlic del museu i també una plaça de trobades, en la qual tenen lloc les accions més "espectaculars", facilitades per la gran alçària del lloc i per les perspectives que es creguin des de les diferents plantes i els miradors creats en elles amb aquesta finalitat. Aquests miradors són cossos de vidre, allargats i il·luminats, aparentment suspesos davant d'aquesta façana interior, que contraresten la verticalitat de la sala i alleugereixen la duresa del seu caràcter industrial. No són simples finestres ja que serveixen per articular el recorregut entre les galeries, són punts de descans i també de trobada. D'altra banda, a més de permetre contemplar les exposicions del vestíbul des d'un punt elevat, també són vitrines que, des d'aquest vestíbul, permeten veure l'activitat del públic en ells: llocs per veure i per ser vist. La franja sud segueix, ara per ara, ocupada pels transformadors, actualment en desús. El caràcter urbà que assumeix la sala de les turbines s'estén a l'exterior a l'esplanada que separa el museu del riu Tàmesi, enjardinada amb bedolls per a l'ús lúdic i festiu.

En aquest treball proposem estudiar l'espai de la sala de les turbines, entendre el seu caràcter espacial, valorar la importància dels elements que el determinen i, finalment traduir gràficament (en dibuixos) les conclusions a les quals s'arribi.

El treball haurà d'estar acabat abans del dilluns 29 de maig, però es farà una presentació intermèdia el diumenge 21 de maig. No més tard de les 24:00 hores del diumenge 21, el treball, tal com estigui en aquell moment, es publicarà en el blog de l'assignatura (ra3-qp2017.blogspot.com). El "Títol de l'entrada", serà EX7PI-NOM COGNOM i l'"Etiqueta" serà EX7PI. De manera similar, abans de les 24:00 hores del diumenge 28 de maig es publicarà l'estat final. En aquest cas el "Títol de l'entrada", serà EX7F-NOM COGNOM il'"Etiqueta" serà EX7F. En ambdós casos la publicació contindrà les imatges dels dibuixos i un comentari justificatiu. Les imatges estaran en format jpg i la mesura més gran serà de 1200 píxels, amb qualitat 6. El comentari, que no hauria de ser extens, contindrà la llista de components del grup i una descripció dels aspectes que s'ha considerat que són característics en el projecte.

 

La central elèctrica de Giles Gilbert Scott

1. La sala de les turbines abans de la transformació.
 
2. La sala de les turbines i la sala de les calderes, al fons.
 
3. La sala de les calderes.
 
4. La sala de les turbines durant la seva demolició.
 
5. La sala de turbines i de les calderes.
 

 

Els plànols finals

6. Secció longitudinal, oest-est, per la sala de les turbines.
 
7. Secció transversal nord-sud, per l'entrada nord.
 
8. Secció transversal nord-sud, per la galeria de doble alçària.
 
9. Planta soterrani amb els dipòsits de combustible a la part inferior.
 
10. Planta nivell 1.
 
11. Planta nivell 2.
 
12. Planta nivell 3.
 
13. Planta nivell 4.
 
14. Planta nivell 5.
 
15. Planta nivell 6.
 
16. Planta nivell 7.
 
17. Alçat nord.
 

 

Algunes imatges

18. La Tate Modern amb el Pont del Mil·leni, projectat per Foster and Partners, Arup i Anthony Caro.
 

19. La façana principal del museu des de la riba nord del Tàmesi.
 
20. Un dels dos accessos per la façana nord.
 
21. L'accés per la rampa de la façana oest.
 
22. La rampa-carrer.
 
23. La rampa del nivell inferior de la sala de les turbines.
 
24. La rampa i l'accés oest, des del nivell 2.
 
25. La plataforma del nivell 2, amb els miradors il·luminats.
 
26. La plataforma del nivell 2 amb els accessos per la façana nord al fons.
 
27. La sala de les turbinas des de la part final del nivell 1.
 
28. Un dels miradors.
 

 

Procedència de les imatges

  • 1-5 - http://www.arch.school.nz/bbsc303/2002/students/wongtszy/tate_modern/turbinehall.html
  • 6-17, 24-28 - Moore i Ryan, 2000.
  • 18 y 19 - Viquipèdia.
  • 20 y 22 - El Croquis, 2000.

 

Bibliografia recomanada

  • 1981-2000: Herzog & De Meuron. El Croquis. 60+64, 2000, pp.364-389.
  • Moore, R. i Ryan, R., eds, 2000. Building Tate Modern: Herzog & De Meuron Transforming Giles Gilbert Scott. Londres: Tate Gallery.
  • Liebchen, J., 2001. Power Station for Arts vs. Art for Power Station. Art Journal, 60 (1), pp. 12-19.
  • Nixon, M., et alt., 2001. Round Table: Tate Modern. October, 98, pp. 3-25.
  • Murray, S. A., 2014. Bankside Power Station: Planning, Politics and Pollution (tesi doctoral). University of Leicester.

 

Alguns webs

 

Recursos a Atenea

  • La bibliografia recomendada.
  • Informació gráfica.

 

>>  Torna a l'inici de la pàgina