Inicio  >>  Treballs de curs  >>  Treball 4. Museu Soulages, Rodez
Treball 4. Museu Soulages, Rodez
(Versión en castellano)

Contingut:

 

Enunciat

Museu Soulages, Rodez, França.
Arquitectes: Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta.
Projecto i execució: 2008-2014.

“El que faig m'ensenya el que busco...”

Pierre Soulages

En un dels esbossos de projecte es pot llegir un escarit comentari: “talús amb pendent constant = barrera”.

Aquesta barrera que permet produir una sèrie de terrasses i vistes cap a la perifèria de la ciutat, Rodez, i el seu paisatge circumdant, ciutat on va néixer el pintor Soulages l'obra del qual s'acull en aquest museu de la ciutat.


Entre el material gràfic explicatiu trobareu dues plantes de la ciutat: una tal com es pot percebre des de l'aire, l'altra amb una sèrie d'anàlisis morfològiques de RCR, on l'edifici de museu es presenta com a resultat natural de les condicions topogràfiques i de les activitats que allà es presenten.

La comparació amb la Facultat d'estudis Jurídicos de Girona permet veure que aquí el basament no necessita ser construït, existeix ja en la topografia, i aquest esglaonament permetrà la diversitat de situacions espacials que s'evidencien a les seccions. La il·luminació zenital, les transparències, la interpenetració de volums, mereixen comentari a part.


Si retrocedim en el temps, els anys 1980 van ser a l'ETSAV àmbit de debat sobre arquitectures magistrals, escampades en interessos diversos: Louis I. Kahn aportava una ratificació dels volums contundents de F.L. Wright, Tadao Ando encaixava espais que semblaven haver estat allà des de temps immemorial: i era Mies van der Rohe i l'anàlisi de llocs (alguns podrien recordar “el Fluviá com a pretext”) els que semblaven liderar els interessos d'un grup nodrit d'estudiants i professors, juntament amb la sempre present presència de la coherència estructural i la claredat en el sistema constructiu, que se'ns privava en aquells barracons.

Altres referents formaven part de la quotidianitat sense necessitat de fer menció explícita (Coderch o l'obra de J.L. Sert), algun debat aportaria un interès per Terragni i el Danteum, propiciat per les pràctiques gràfiques habituals i alguns comentaris de Tafuri a Oppositions, l'evolució del qual era seguida des de comentaris en Arquitectures-bis.

A què ens referim? És aquesta obra una síntesi d'interessos i vivències dels arquitectes RCR.

Una comparació amb el Danteum, àmbit de negacions de llum i d'il·luminacions zenitals, deixa veure un empaquetament d'àrees, seqüències de recorreguts i diversitat de nivells, que permeten entendre millor aquesta obra, on altres obres se sintetitzen i uneixen. En adonar-se'n de les operacions que intervenen podem sorprendre'ns per la senzillesa, l'aparent senzillesa del resultat final.

El propòsit de l'exercici és múltiple.

En primer lloc, és una celebració per veure la persistència en el treball d'uns companys que han trepitjat el mateix edifici pel qual camineu, i que aquest treball ha estat a la fi reconegut.

És, sens dubte, una solemne excusa per acudir a les obres d'uns mestres que van nodrir la inquietud de milers d'estudiants.

I, quan ens ocupa, és ell topar-nos de cara contra la inseparabilitat de la força d'un lloc i d'una arquitectura que s'acomoda a pler. Les seqüències d'anàlisi: anàlisi del lloc, anàlisi dels referents, anàlisi del propi edifici, dels seus llums, dels seus múltiples diàlegs, seria bé poc si no es percep el rerefons sintètic al qual tots van dirigits. La informació gràfica és immensa, i per tant suggerim contenció, almenys als primers estadis del treball. Quan hàgiu adquirit una idea de com funciona l'edifici, tant la informació sobre Pierre Soulages com la informació del Museu de la Ciutat permeten fer jocs variats: fins i tot representar mitjançant les ombres una continuïtat entre l'edifici i l'obra del pintor.

La força de les maquetes deixa veure que una explicació axonomètrica és útil per entreveure el pols entre senzillesa i la complexitat de factors coincidents en un talús/ cornisa/ terrassa cap al paisatge/ alineació amb eixos de la ciutat..., i convivència pacífica, més aviat, agradable. Encara que quedarem privats de la il·luminació singular de l'edifici.

Què hem de fer? Gaudir, estimats, sobretot gaudir. És evident que es tracta -tan sols- de mostrar un trànsit entre estats diversos i buscar per a això l'exposició més adequada, des d'una sèrie de preguntes:
  1. Com coexisteixen el nivell d'accés i la mirada cap a la distància.
  2. Com actuen les il·luminacions zenitals.
  3. Com operen els trànsits.
  4. I com podeu fer vostra una arquitectura compartida.

Aspirem que les vostres respostes siguin una síntesi expositiva de la vostra interpretació.


A. Millán


El treball haurà d'estar acabat abans de dilluns 3 d'abril, però es farà una presentació intermèdia diumenge 26 de març. No més tard de les 24:00 hores de diumenge 25, el treball, tal com estigui en aquell moment, es publicarà en el blog de l'assignatura (ra3-qp2017.blogspot.com). El "Títol de l'entrada", serà EX4PI-NOM COGNOM i l'"Etiqueta" serà EX4PI. De manera similar, abans de les 24:00 hores de diumenge 2 d'abril es publicarà l'estat final. En aquest cas el "Títol de l'entrada", serà EX4F-NOM COGNOM i l'"Etiqueta" serà EX4F. En ambdós casos la publicació contindrà les imatges dels dibuixos i un comentari justificatiu. Les imatges estaran en format jpg i la mesura més gran serà de 1200 píxels, amb qualitat 6. El comentari, que no hauria de ser extens, contindrà la llista de components del grup i una descripció dels aspectes que s'ha considerat que són característics en el projecte.

 

Algunes imatges:

1. Planta de la ciutat de Rodez.
 
2. Situació del museu.
 
3. Maqueta del museu vista des de la façana nord.
 
4. Maqueta del museu vista des de la façana sud.
 
5. Planta de l'accés.
 
6. Planta inferior, de l'exposició.
 
7. Secció longitudinal.
 
8. Seccions transversals.
 
9.Seccions transversals.
 
10. Fachada sur, del acceso.
 
11. Façana nord.
 
12. Perspectiva des del nord.
 
13. Diagrama.
 

 

Procedència de las imatges

 

Bibliografia recomanada

  • AV 137 . Monografía RCR, 2009..
  • El Croquis 162.

 

Alguns webs

 

Recursos a Atenea

  • Museo Soulages.pdf
  • Museo Soulages_Rodez_RCR 2008.pptx

 

>>  Torna a l'inici de la pàgina