Inicio  >>  Treballs de curs  >>  Treball 3. Centre cívic a Saynatsalo
Treball 3. Centre cívic a Saynatsalo
(Versión en castellano)

Contingut:

 

Enunciat

Arquitecte: Alvar Aalto.
Concurs: 1949
Construcció: 1950-1952

"…Diguem-ne que una trobada democràtica d'aquestes persones –si es que fan aquestes coses- hauria de tenir lloc ací, en aquesta plaça i hauria de ser sempre damunt un nivell per sobre del nivell del tràfic de vehicles. Penso que una de les maneres de resoldre aquest problema és tenir un nivell pels vehicles i un altre nivell per als éssers humans. Probablement aquests és avui el camí més fàcil. En qualsevol cas, hi ha un problema de verticalitat i no tan sols un problema de dividir horitzontalitat"
Alvar Aalto

El Centre Cívic de Saÿnätsalo neix com a fita per una comunitat de treballadors vinculats a la explotació dels boscos propers. El resultat va ser una de les obres cimeres de l'arquitectura dels anys cinquanta, l'anomenada arquitectura brutalista (per l'ús expressiu, directe i cru) dels materials, que ací es mostren en la seva vessant més poètica. Materials senzills: ceràmics i fusta, subtilment integrada a la Sala de Juntes, com a material estructural i de filtre de la llum.

La percepció directa al lloc, mostra una obra mesurada, de mides properes a una casa gran (és un claustre quadrat de 40x44, el recinte de Villa Mairea té 32x44), tot sembla ajustat, i un estudi més aprofundit de la seva estructura (constructiva i històrica) li confereixen un sentit àulic. El poblet de Saÿnätsalo i el seu Centre Cívic apareixen en un creuament de camins dins la vida del seu autor, Alvar Aalto, i la història del seu país, Finlàndia. La serenitat perceptible al lloc cal integrar-la amb la intensitat dels seus orígens.

Per a Finlàndia, obtenir la seva independència ( el 6 de desembre de 1917) del govern bolxevic en plena revolució, va ser fàcil i ràpid. Mantenir la integritat territorial seria més difícil. Karelia –la regió dels boscos, avui a cavall entre Finlàndia i Rússia- part molt estimada de l'ànima finlandesa, centre de mites i bressol de la música i l'arquitectura més culta del període romàntic, seria el centre del conflicte de la Guerra d'Hivern (del 1939) contra la URSS, generada per la proximitat als escenaris de la Segona Guerra Mundial; tasca més que difícil, impossible.

Podem imaginar a Aalto en plena efervescència: havia començat a difondre la seva arquitectura a Escandinavia i els països anglosaxons. Podem imaginar-lo en plena difusió de la seva obra a Escandinàvia, Anglaterra i els USA, implicat amb els CIAM, i propiciant una important exposició retrospectiva al MOMA (març del 1938). Al final dels anys 30 desenvoluparà tota una sèrie de treballs per la família Gullichsen i la seves industries Ahlström (la villa Mairea inclosa), concursos de gran transcendència que culminen amb la presentació de tres projectes per al Pavelló finlandès a la Fira de Nova York (1939), ¡guanyant el 1er, 2on i 3er premis!.

És en aquesta època quan el bombardeig soviètic de les ciutats del Sud de Finlàndia, canviaria el curs de les coses: Aalto s'implica davant l'opinió internacional, demana ajuda als seus amics, reivindica la neutralitat finesa i escriu un memoràndum amb tres punts d'acció:

- primer, l'esforç de tots per "treballar en un canvi ràpid de l'opinió pública , per que reconegués una nova concepció de l'assistència humanitària.
- constituir flotes d'avionetes amb voluntaris amb fins estrictament defensius,
- contestar davant el món civilitzat la idea de guerra total.

Viatja als USA per recollir fons per a l'edificació de llars per a 500.000 persones, reconstruir més de quaranta hospitals destruïts i implantar dotze ciutats noves.

Els models arquitectònics per la reconstrucció van ser realitats, igual que els refugis contra els bombardeigs, i el re-allotjament de la població va iniciar una sèrie de projectes d'ordenació territorial pel govern i la indústria privada: diferents plans urbanístics i arquitectònics a les valls dels rius Kokemäki (per Ahlströn Co.), i Oulujoki al centre del país on es configura una massiva concentració de plantes hidroelèctriques, i a la illa de Saÿnätsalo, al mig de la regió dels llacs al Sud de Jyväskylä, projecta un establiment per la paperera estatal Enzo Gutzeit, que és el motiu d'aquest exercici.

La guerra també generarà tensions noves (el conflicte amb Rússia acaba aliant els finesos amb Alemanya i fa que alguns Aliats declarin la guerra a Finlàndia (els anglesos ho faran, no els USA) i nous contactes (un grup d'arquitectes finesos -Aalto inclòs- accepten la invitació d'Ernest Neufert de visitar Alemanya el 1943 per conèixer l'arquitectura i les arts del règim nazi.

El darrer any de la guerra, el 1944, Aalto treballa intensament en onze projectes de diferent tamany i complexitat i, amb l'abandonament de Lapònia pels alemanys, es concentrarà en la reconstrucció i renovació de la seva capital, Rovaniemi, al Cercle Àrtic.

En síntesi, l'aspecte més interessant de l'arquitectura finlandesa del període 1939-45, es la vertebració d'un nou mètode, seguint tres eixos principals:

- la re-interpretació del territori i la fusió de l'arquitectura i l'ordenació territorial,
- la proposta de models racionals d'edificació,
- el disseny de nous centres o àrees urbanes i noves tipologies arquitectòniques i d'edificis industrials.

Amb la pau, el descans i l'esgotament són perceptibles: el 46-49, Aalto farà estades acadèmiques intermitents al MIT, Cambridge (USA), durant les quals dissenyarà la residència Baker House, i a Hèlsinki desenvolupa el Banc de Pensions i els primers estudis per a la Universitat Tècnica que es construirà a Otanieni. Aquestes dues es mencionen aquí per entendre el mètode de disseny d'Aalto: unes propostes inicials esquemàtiques, de gran claredat i rigor constructiu, a les quals el lloc aportarà després matisos singulars, enriquint-les.

El primer esquema d'Otanieni és molt semblant al conjunt de Saÿnätsalo: blocs paral·lels d'edificis disposats de manera que la seqüència apunti a una petita massa que esdevé el focus de tot el conjunt.

Al cas que ens interessa (Saÿnätsalo) hi ha motius diferents dels estrictament formals. Com el mateix Aalto expliqués en la conferència que va donar al recollir la Medalla d'or de la RIBA el 1957:

"Primer fem una cosa per instint i trobem més tard la raó per a ella. Per a mi, és gairebé el 80% d'aquesta manera, i solament el 20% tinc les raons primer. Aquesta fotografia (les encavallades del Centre Cívic) és un dels casos en que vaig tenir raó primer. A l'hivern (a Säynätsalo) fa molt de fred i a l'estiu és gairebé el mateix que ací (a Londres). La diferència entre hivern i estiu és de 17º C, que és moltíssim. Això significa que a l'hivern, per evitar la condensació, i a l'estiu per evitar el calor, havíem de tenir una ventilació entre la part superior de la coberta i el sostre. En la seva majoria les cobertes estan fetes amb dues construccions, la estructura principal de coberta i una secundària (d'impermeabilització i aïllament). Aquí són paral·leles, de manera que l'aire pot circular per tota ella. Aquesta és la raó per la qual aquestes "papallones" són allà, perquè aquesta construcció horitzontal principal suporta les altres també, el que vol dir que no necessito cap suport secundari dintre, i tinc l'aire circulant" (Architectural Design. Vol. 49, nº 12, 1979, Alvar Aalto, pag.5).

Una secció longitudinal per la Sala d'Actes ens fa creure que veiem com funciona aquesta estructura, però es la secció transversal la que efectivament deixa veure com circula l'aire i com es suporta la part exterior de la coberta.

Deia Eduardo Torroja que "el resultat ha d'incloure aquestes quatre coses: el material, el tipus estructural, les seves formes i dimensions, i el procés d'execució en relació amb els elements auxiliars que requereixi. Les quatre coses van lligades i s'influeixen mútuament; tan sols amb una elecció adient de les quatre es pot produir la solució òptima; cap d'elles es pot considerar independentment de les altres; cap pot oblidar-se".

Creiem que un estudiant d'arquitectura ha de dedicar un temps a entendre aquest lligam per tal d'entendre una estructura aparentment capritxosa.

L'obra ja està posada en context, podem ara investigar els seus continguts. La millor manera és descobrir gràficament els possibles secrets, mitjançant seccions fugada per la sala de reunions, mirant cap al Nord, o pel pati, o amb una axonometria de conjunt. Al final, es fa imprescindible una síntesi que exposi una narrativa per mostrar tot el conjunt. Aquesta es la fita.
A Millán-Gómez

OBJECTIUS I CRITERIS D'AVALUACIÓ
- Comprensió de les singularitats d'una estructura arquitectònica.
- Interpretació i procés de disseny en arquitectura.
- Estudi dels referents propers per la comprensió d'una obra.
- Descripció sintètica d'una obra.

El treball haurà d'estar acabat abans del dilluns 6 de novembre, però es farà una presentació intermèdia abans del dilluns 30 d'octubre. No més tard de les 24:00 hores del diumenge 29, el treball, tal com estigui en aquell moment, es publicarà en el blog de l'assignatura (ra3-qt2017.blogspot.com). El "Títol de l'entrada", serà EX3P-NOM COGNOM i l'"Etiqueta" serà EX3P. De manera similar, abans de les 24:00 hores del diumenge 5 es publicarà l'estat final. En aquest cas el "Títol de l'entrada", serà EX3F-NOM COGNOM il'"Etiqueta" serà EX3F. En ambdós casos la publicació contindrà les imatges dels dibuixos i un comentari justificatiu. Les imatges estaran en format jpg i la mesura més gran serà de 1200 píxels, amb qualitat 6. El comentari, que no hauria de ser extens, contindrà la llista de components del grup i una descripció dels aspectes que s'ha considerat que són característics en el projecte.

Algunes imatges:

1. Situació.
 
2. Planta baixa.
 
3. Planta primera.
 
4. Plantes segona.
 
5. Secció per les escales, oest a est.
 
6. Alçat sud.
 
7. Alçat est
 
8. Alçat nord.
 
9. Alçat oest.
 
10. Secció nord a sud, pel pati.
 
11. Secció oest a est, pel pati.
 
12. Secció oest a est, de la sala del consell.
 
13. Secció sud a nord, de la sala del consell.
 
14. Cantonada sud-oest.
 
15. Cantonada sud-est.
 
16. Cantonada sud-oest.
 
17. Escala de la façana est.
 
18. Cantonada nord-est.
 
19. Interior de la biblioteca.
 
20. Escala de la façana oest.
 
21. Pati amb l'accés principal.
 
22. Porta d'accés sota la pèrgola.
 
23. Interior del tram nord del passadís.
 
24. Interior del tram est del passadís, amb l'escala del consell al fons.
 
25. Inici de l'escala d'accés a la sala del consell, amb el vestíbul d'entrada al fons.
 
26. Segon tram de l'escala.
 
27 Tram final de l'escala.
 
28. Interior de la sala del consell.
 
29. Interior de la sala del consell.
 
30. Interior de la sala del consell.
 
31. Detall de la coberta.
 

Procedència de les imatges

  • 1-13 - Weston
  • 14 - Escudero
  • 15 - flick-Archiryan
  • 16 - flick-Christopher Parkes
  • 17, 18 - flick-Philip Szymanski
  • 19-21, 23, 25, 30, 31 - Les Editions d'Architecture
  • 24 -www.archdaily.com
  • 26 -www.arquipapo.com

 

Bibliografia recomanada

 

Alguns webs

 

Recursos a Atenea

 

>>  Torna a l'inici de la pàgina