UPC    ETSAV    CAIRAT
  ESCOLA D'ARQUITECTURA DEL VALLÈS
  DIBUIX II
  Presentació
  Professors
  Tutorials
  Temes de geometria
  Temes de dibuix
  Treballs de taller
  Treballs d'anys anteriors
  Bibliografia
  Atenea

 

  Inici  >>   Bibliografia
  Bibliografia bàsica recomanada
 


Joan FONT, Isabel CRESPO i Francisco MARTÍNEZ, Raons del Dibuix Tècnic 1. Els dibuixos de Josep Llinàs, Sant Cugat del Vallès, ETSAV, 2004 (pdf). Catàleg d'exposició. Recull i estudi dels plànols de quatre projectes de l’arquitecte Josep Llinàs, que mostra com va fer possible la transmissió dels coneixements gràfics tradicionals a les noves tècniques. L’exposició mostra també com Llinàs ha modificat i perfeccionat les codificacions i convencions gràfiques a partir de les possibilitats que oferien els nous recursos.

-  Razones del Dibujo Técnico 1. Los dibujos de Josep LLinàs, Sant Cugat del Vallès, ETSAV, 2004 (pdf). Versió en castellà del catàleg anterior.

-  Raons del Dibuix Tècnic 2. Els dibuixos de Iñaki Alday i Margarita Jover, Sant Cugat del Vallès, ETSAV, 2005 (pdf). Catàleg d’exposició. Recull i estudi dels plànols de quatre projectes dels arquitectes Iñaki Alday i Margarita Jover, que mostra com el seu discurs gràfic va evolucionar a partir d’un aprofitament més extens del recursos informàtics. Mostra com, partint de posicions tradicionals, l’ús del color i de les imatges condicionen una intencionada lectura del dibuix, que s’identifica amb les intencions del projecte.

-  Raons del Dibuix Tècnic 3. El dibuix i la imatge del projecte. L'obra gràfica de 4 equips d'arquitectes romans, Sant Cugat del Vallès, ETSAV, 2006 (pdf). Catàleg d’exposició. Recull i estudi dels plànols de concurs de quatre equips d’arquitectes romans, que mostren una manera diferent i “provocadora” de resoldre el discurs gràfic. Són dibuixos amb una imatge gràfica potent que mostren el resultat d’una experimentació desinhibida dels recursos informàtics, utilitzats per l’exposició i comunicació dels projectes.

-  Razones del Dibuix Tècnico 3. El dibujo y la imagen del proyecto. La obra gráfica de 4 equipos de arquitectos romanos, Sant Cugat del Vallès, ETSAV, 2006 (pdf). Versió en castellà del catàleg anterior.

Javier GIRÓN, La axonometría seccionada. Herramientas conceptuales y prácticas en el dibujo de arquitectura, Madrid, 2008.

-  La axonometría. Concepto y práctica de el dibujo de arquitectura, Madrid, 2005.

Rafael MONEO i Juan Antonio CORTÉS, Comentarios sobre dibujos de 20 arquitectos actuales, Barcelona, ETSAB, 1976. Té unes il·lustracions d'escassa qualitat i les anàlisis són poc útils des del punt de vista del discurs gràfic (estan més centrats en el projecte), però té interès pels autors que el signen.

Gustavo NOCITO Marasco i Lluís VILLANUEVA Bartrina, Representació geomètrica en arquitectura. Dibuix tècnic i modeltge arquitectònic, Barcelona, Edicions UPC, 2010.

Eduard PERMANYER, El detall constructiu a la práctica de la professió, Barcelona, COAC, 1982. Útil com a model de referència pel dibuix del detall constructiu, amb l’ús sistemàtic de la combinació de planta, secció, alçat, axonometria, fotografia i text.

Edward ROBBINS, Why Architects Draw, Cambridge, Londres, The MIT Press, 1994. Un clàssic, indispensable per tenir un panorama extens de la evolució del dibuix en la pràctica de l’arquitectura. Útil perquè permet veure com l'ús del dibuix, la seva valoració, canvia segons els interessos de l'arquitecte i de la fase concreta d'evolució del projecte.

José Antonio SÁNCHEZ Gallego, Geometría descriptiva. Sistemas de proyección cilíndrica, Barcelona, Edicions UPC, 1997.

Juan Antonio SÁNCHEZ Gallego i  Lluís Villanueva Bartrina, Dibuix tècnic, Barcelona, Edicions UPC, 1994.

Lluís VILLANUEVA Bartrina, Introducció al traçat d'ombres. Representacions dièdrica i axonomètrica, Barcelona, Edicions UPC, 2001.
 

  Bibliografia complementària recomanada
 

(Textos recomanables per aprofundir en la matèria, bàsicament sobre dibuix tècnic, geometria, i dibuixos d’arquitectes).

James S. ACKERMAN, “Convenzioni e retorica nel disegno architettonico”, Architettura e disegno. La rappresentazione da Vitruvio a Ghery, Milà, Electa, 2003.

Yves-Alain BOIS, "Metamorphosis of Axonometry", Daidalos, 1, 1981, pp. 41-69. Com alguns dels títols d'aquesta bibliografia, potser és un text excessivament teòric, que utilitza referències històriques que potser l'alumne desconeix, però és útil per aprofundir en l'ús modern d'aquesta projecció i per valorar el seu interès.

“David Chipperfield. Obra reciente”, 2G, 1, 1997. El dibuix de David Chipperfield és exemplar en l’ús dels criteris acadèmics, utilitzant eines informàtiques.

Giovanna CRESPI i Simona PIERINI, Giorgio Grassi. I progetti, le opere e gli scritti, Milà, Electa, 1996. El dibuix de Giorgio Grassi és útil pel rigor que aplica en els seus dibuixos, i per la manera d’adaptar les convencions clàssiques en dibuixos que acaben configurant un llenguatge personal e inconfusible.

Robin EVANS, “Translations from drawings to building”, AA Files, n.12, 1986, pp. 3-18.

-  “Architectural Projection”, Architecture and its image”, Montreal, Canadian Center for Architecture, 1989, pp. 18-35.

Stefano FILIPPI, "Il disegno assonometrico. Note sulle proiezioni parallele", a Malvina Borgherini, a càrrec de Teorie e Metodi del Disegno, Milà, Città Studi, 1994. És un article curt però serveix com a introducció al coneixement teòric d’aquest tipus de projecció.

Iain FRASER i Rod HENMI, “Ortographic Drawings”, Envisioning Architecture. An Analysis of Drawings, Nova York, Van Nostrand Reinhold,1994, pp. 25-43.

Jacques GUILLERME i Hélène VÉRIN, “The Archeology of Section”, Perspecta, n. 25, 1989, pp. 226-257. Potser massa teòric però de totes maneres un text interessant per el que vulgui aprofundir en les arrels històriques d’aquest tipus de dibuix (pdf).

Christine-Ruth HANSMANN, Las escaleras en la arquitectura. Construcción y detalles,Barcelona, Gustavo Gili, 1994. És un llibre per al projecte i la construcció d’escales però, considerant la dificultat que l’estudiant té per representar-les correctament, la seva consulta és recomanable.

Alexandre IRANZO, Benet MECA i Josep M. Sentís, Perspectives cavallera i militar, Barcelona, UPC, 1994. Introducció elemental al dibuix d’axonometries cavallera i militar i exemples d’aplicació.

Jean-Michel LENIAUD, Charles Garnier, París, Monum, Éditions du Patrimoine, 2003. Malgrat que pot semblar desfasat pels gustos dels estudiants, l’exemple del dibuix de Charles Garnier té un gran valor.

Benet MECA Acosta i Eradio LÓPEZ Conte, Isometría, Barcelona, Edicions UPC, 1993. Introducció elemental al dibuix d’axonometries isomètriques i exemples d’aplicació.

Winfried NERDINGUER i Florian ZIMMERMAN, editor de, Dibujos de Arquitectura. Del diseño ideal barroco a la axonometría, Madrid, MOPU 1987 (trad. de Die Architekturzeichnung. Von barocken Idealplan zur Axonometrie, Múnich, Prestel, 1986). Catàleg de l’exposició de dibuixos d’arquitectura de la Universitat Tècnica de Múnich, feta a la seu del MOPU, Madrid. La qualitat i diversitat de dibuixos de la mostra i els articles que els acompanyen justifica la seva consulta per part dels estudiants, com a font per ampliar la seva cultura gràfica.

Pierluigi NICOLIN y François CHASLIN, Mario Botta. Construcciones y proyectos 1961-1982, Barcelona, GG, 1984. Per les representacions axonomètriques de Mario Botta.

Pierre PINON, “Oculus et coupe réglée”, Architecture d’aujourd’hui, n.274, 1991, pp. 36-38.

Sergio POLANO, Hendrik Petrus Berlage. Opera completa, Milán, Electa, 1987. Pels dibuixos de Berlage.

Bruno REICHLIN, "L'assonometria come progetto", Lotus International, n. 22, Milà, 1979.

Alberto REVILLA Blanco, Acotación, San Sebastián, Donostiarra, 1993.

Jorge SAINZ, El dibujo de Arquitectura. Teoría e historia de un lenguaje gráfico, Madrid, Nerea, 1990.

- i Fernando VALDERRAMA, Infografía y Arquitectura. Dibujo y proyecto asistidos por ordenador, Madrid, Nerea, 1992.

Massimo SCOLARI, "Elementi per una storia dell'axonometria", Casabella, 500, març, 1984, pp. 42-49. Útil per relativitzar i entendre la evolució de l’axonometria en la pràctica arquitectònica.

-  "La prospettiva gesuitica in China", Casabella, 507, novembre 1984, pp.48-51. Útil perquè amplia el coneixement de la evolució històrica d’aquest tipus de representació.

James STIRLING, Edificios y proyectos 1950-1974, Barcelona, Gustavo Gili, 1975. Pels dibuixos de James Stirling.

Reiner THOMAE, Perspectiva y axonometría, Barcelona, Gustavo Gili, 1981

Oswald Mathias UNGERS, Oswald Mathias Ungers. Architecture 1951-1990, Electa, Milán, 1991. Per les axonometries d’Ungers.

>>>  Torna a l'inici de la pàgina