UPC    ETSAV    CAIRAT
  ESCOLA D'ARQUITECTURA DEL VALLÈS
  DIBUIX II
  Presentació
  Professors
  Tutorials
  Temes de geometria
  Temes de dibuix
  Treballs de taller
  Treballs d'anys anteriors
  Bibliografia
  Atenea

 

  Inici  >>  Temes de dibuix  >>  Alguns exemples de composició gràfica  
 

Alguns exemples de composició gràfica

 
 

(Aquesta unitat és continuació de Nocions bàsiques de composició gràfica / 1).

Contingut:
1. Alguns exemples
2. Una composición de Heinrich Tessenow
3. Una composició d'Otto Wagner
4. A manera de resum.
 

 
   
  Alfonso i Renato Bialetti, Cafetera Moka Express, 1930
 
 
   
  Gabriele Mucchi, Cadira apilable, model S.5, 1934-1936
 
 
   
  Achille Castiglioni (amb P. Ferrari), Aparell telefònic per Italtel, 1977
 
 
   
 

Stelio Frati, avioneta de Turismo Falco F8¡L, 1960

 

La següent composició es va fer per il·lustrar el projecte d'una casa de Heinrich Tessenow a la ciutat jardí de Hopfengarten, al sud de Magdeburg (Alemanya). És un edifici aïllat, de dues plantes, amb un cos baix que es perllonga fins als límits de la parcel·la. La composició es fa amb les dues plantes, un alçat, un text descriptiu i l'escala gràfica.
 

 
   
 

H. Tessenow, Casa P. Ferdinand, Haus zum Wolf, Magdeburgo, 1910

Si intentem "llegir" l'alçat relacionant-ho amb les plantes, veurem que correspon a la façana interior, orientada cap al pati posterior, i no a la del carrer, tal com en principi seria lògic esperar donada l'orientació de les plantes. Tessenow ho fa així perquè prioritza la façana domèstica de l'edifici, molt més atractiva que la urbana, que està ocupada per zones de servei i oculta darrera d'una alta tanca. Sembla evident que, si es vol millorar la lectura de l'alçat, les plantes haurien de reorientar-se d'acord amb la façana. En la següent variant s'ha canviat també la posició de la planta superior, col·locant-la a sobre de la planta baixa.
 

 
   
 

H. Tessenow, Casa P. Ferdinand..., (variant 1)

Ara el problema sembla superat, encara que també podria millorar-se si l'alçat estigués alineat verticalment amb la planta, per damunt o per sota d'ella (almenys). Però fer això implicaria allargar excessivament el format. Una possible solució és la que es mostra en la següent variant, en la qual la planta superior es desplaça a la dreta de la planta baixa i alineada amb ella.
 

 
   
  H. Tessenow, Casa P. Ferdinand..., (variant 2)

Per compensar la diferència de grandàries també s'ha desplaçat l'escala gràfica sota l'alçat.

 

La següent composició correspon al projecte d'una estació del ferrocarril meropolità de Viena i d'un pont sobre el Danuvi, de l'arquitecte Otto Wagner, tal el va publicar en 1896. Utilitza dues làmines molt similars, cadascuna d'elles dividida en dues franges horitzontals, la superior molt més gran que la inferior.
 

 
   
 

Otto Wagner, Estudi per a l'estació del pont Ferdinand, del ferrocarril metropolità, nivell superior, Viena, 1896

La primera làmina conté, en la franja superior, la planta superior per sobre de la rasant del carrer. Amb el canvi de tonalitat i el dibuix de les ombres solars s'evidencia el canvi d'altura entre el nivell superior del pont i el riu. També amb canvis de tonalitat es diferencien les illes d'edificació, les voreres i els vials. La franja inferior conté la secció transversal del riu i el ferrocarril i l'alçat del pont.

La segona làmina és una rèplica de l'anterior, amb la planta sota rasant i la secció transversal del pont.
 

 
   
 

Otto Wagner, Estudi per a l'estació del pont Ferdinand, del ferrocarril metropolità, nivell inferior, Viena, 1896

En aquesta planta el pont queda representat per un ratllat difícil d'entendre si no es veu la secció, ja que es tracta de la projecció de l'estructura de suport. Inicialment podria semblar que era millor que la secció transversal, que mostra el traçat en galeria del tren, estigués al costat de la planta inferior, que mostra la planta d'aquest traçat, però Wagner va creure més convenient que s'entengués la descripció de l'estructura de suport i va optar per aquesta composició.

A manera de resum

"És impossible donar normes que et capacitin per fer una composició,... l'essència de la composició radica en el fet que es no pot ensenyar", John Ruskin, Las técnicas de dibujo, p. 167.

"Tots aquests conceptes es valoren des de l'efecte produït en l'espectador", Juan José Gómez, Lino Cabezas i Joan Bordes, El manual de dibujo. Estrategias en su enseñanza en el siglo XX, p. 336.

"Ja hem subratllat la qüestió de la uniformitat de la presentació. Els dibuixos i totes les anotacions adjuntes, les fotografies i altres peces documentals, haurien de tenir un estil decoratiu clarament identificable. Tots els fulls haurien de ser de la mateixa grandària i... el mateix aspecte, és a dir, tot 'paisatge' o tot 'retrat'. Les inscripcions haurien de ser homogènies i els fulls numerats per ordre i potser  amb un índex si hi ha molts… La utilització d'una grandària i d'una forma específica de presentació es pot estendre amb avantatge a més d'una simple sèrie de dibuixos, a fi de desenvolupar un estil individual recognoscible... No cal pensar principalment en els dibuixos... en funció de la seva atracció..., però de totes maneres cert grau d'uniformitat i d'ordre no només donen una bona impressió general dels dibuixos, sinó que també recolza la credibilitat precisa i meticulosa de l'edifici", Robert Chitham, La arquitectura histórica acotada y dibujada, p. 53.
 

 
 

© dels textos Francisco Martínez Mindeguía

>>  Torna a l'inici de la pàgina

 
  Inici  >>  Temes de dibuix  >>  Alguns exemples de composició gràfica