UPC    ETSAV    CAIRAT
  ESCOLA D'ARQUITECTURA DEL VALLÈS
  DIBUIX II
  Presentació
  Professors
  Tutorials
  Temes de geometria
  Temes de dibuix
  Treballs de taller
  Treballs d'anys anteriors
  Bibliografia
  Atenea

 

  Inici  >>  Temes de dibuix  >>  Nocions bàsiques de composició gràfica  
 

Nocions bàsiques de composició gràfica

 
 

Contingut:
1. Introducció
2. Composició elemental
3. Orientacions i alineacions
4. Format del suport i escala de reproducció
5. La composició amb axonometries

Introducció

Representem els edificis a partir de projeccions, generalment plantes, alçats, seccions, axonometries, perspectives,... Cadascuna d’aquestes projeccions és un fragment, part d’una informació filtrada de l’edifici o del projecte, i cal i superposar aquesta informació per poder entendre l’edifici en la seva globalitat. En ser informació fragmentada, cadascuna d’aquestes projeccions deixa parts sense concretar, aspectes de comprensió ambigua o incògnites, que s’han d’aclarir amb l’anàlisi d’altres projeccions. Per tant, és necessari relacionar, contrastar i consultar a l’hora diferents projeccions d’un mateix edifici per entendre correctament la seva forma.

La manera com aquestes projeccions s’ordenen i relacionen dins d’una mateixa làmina o l’ordre que es segueix en les diferents làmines, pot facilitar o dificultar la lectura dels dibuixos i, per tant, la comprensió del projecte. En un nivell més avançat, aquesta ordenació pot condicionar o afavorir una determinada comprensió del projecte, en funció de la importància relativa que es doni a cada projecció (grandària, “pes” gràfic,...) i en com aquestes es relacionin entre si. Arribats en aquest punt, aquesta ordenació no és simplement una distribució de les projeccions en l’espai de la làmina sinó el que anomenem COMPOSICIÓ GRÀFICA.

Bàsicament podem entendre la COMPOSICIÓ com el resultat d'organitzar els elements que formen el conjunt de la comunicació (les projeccions), amb la finalitat d'obtenir un efecte. Compondre és ORGANITZAR per aconseguir aquest efecte, que ha de ser el de reforçar o millorar  la comprensió del projecte o de l'espai representat.

No hi ha normes objectives per aconseguir una bona composició. Dependrà de que s’hagin valorat adequadament les projeccions (donant més èmfasi a les principals), que s’hagin agrupat  i relacionat convenientment, que la informació que es doni sigui la necessària per l’objectiu que es busca (evitant tant l’excés com la manca), que el conjunt estigui equilibrat i que tant el conjunt com les parts tinguin un caràcter unitari. Però finalment, la bondat de la composició depèn de l’efecte que tingui en el receptor dels dibuixos: de com aconsegueixi que el projecte s’entengui correctament. Per això, la raó que regula la composició és més un criteri gràfic que no una norma objectiva: un coneixement aconseguit per mitjà de l’anàlisi de casos concrets, de l’experiència.

La composició elemental
 

 
 

 

 

Aquesta és la composició més elemental: dues projeccions amb la mateixa orientació i alineades. Col·locades d’aquesta manera, és més fàcil relacionar-les i es millora la comprensió de cadascuna d’elles: la planta permet entendre millor l’alçat i l’alçat completa la informació que la planta no dóna. Conseqüentment, aquesta composició ajuda a entendre millor la forma que ambdues representen.

D'acord amb la convenció del sistema dièdric, l'alçat s'ha col·locat a sobre de la planta i aquesta s'ha orientat de manera que la cara inferior correspon amb l'alçat que es mostra. No obstant, en quant a la lectura d'ambdues projeccions, és indiferent si l'alçat es col·loca a sota de la planta.

La dificultat de la composició pot variar en funció de la quantitat i diversitat de projeccions, de les seves mides i del format del “paper” a utilitzar. Encara que no es poden donar regles absolutes, que siguin aplicables a tots els casos, l’experiència permet extreure certes constants bàsiques que convé tenir en compte. Aquestes constants tenen una raó lògica, que fàcilment es pot entendre. Veiem ara alguns d’aquests casos.

 
 

Orientacions i alineacions

Convé que les diferents projeccions tinguin la mateixa orientació i que estiguin correctament alineades.
En aquest sentit, DIFERENTS PLANTES poden estar alineades horitzontal o verticalment.
 

 
   
 
En qualsevol de les opcions convé que s’ordenin correlativament, ja sigui en sentit creixent com decreixent.
 
 
   

En aquest exemple de disposició vertical, la col·locació de les plantes ha respectat l’ordenació que tenen en l’espai: la superior a dalt i la inferior a baix, amb l’objectiu de millorar la seva lectura.

 
 


LA PLANTA I L'ALÇAT, però, convé que estiguin orientats verticalment, com a l'exemple inicial de la composició elemental.

En funció de la quantitat i varietat de les projeccions que intervinguin en la composició, aquestes condicions bàsiques no sempre es podran mantenir del tot. En l'exemple següent, amb tres plantes disposades horitzontalment i un alçat, aquesta condició no es podia cumplir per totes elles i l'alçat s'ha col·locat alineat amb una de les plantes que, per mantenir la simetria del conjunt, és la del mig.
 

 
   
 


Si en un cas com el següent, s'han de compondre una planta i quatre alçats es pot optar per una solució com la que es mostra, en la que els alçats es col·loquen alineats i orientats amb el costat corresponent de la planta, girant-los para per poder-los relacionar amb la planta.
 

 
   
 


És una solució correcta, d'acord amb les normes de la composició dièdrica, però planteja alguna dificultat de lectura, especialment en l'alçat posterior.

Si el cas es complica i hem de compondre els quatre alçats amb les tres plantes, podem d'optar per una solució com la següent, en que tan sols un dels alçats queda alineat amb totes les plantes i els alçats es distribueixen horitzontalment i correlativament.
 

 
   
 


Tot això es pot aplicar a la relació PLANTA - SECCIÓ, en que per la correcta lectura d'ambdues també convé que estiguin orientades verticalment.
 

 
         
   

Aquest seria un exemple de composició d'una planta i dues seccions.

 
 

 

 

     
   

I aquesta podria ser una composició amb tres plantes i dues seccions.

Com en els casos anteriors de composició entre plantes i alçats, si la lectura de la secció girada pogués resultar incòmoda, es podria optar per una distribució horitzontal de les seccions, col·locades verticalment, en la que només una d'elles estigués orientada amb totes les plantes.

 
 

Format del suport i escala de reproducció

Però aquesta ordenació s’haurà d’encabir dins d’un format de paper que tindrà unes mides concretes i  les projeccions es voldran reproduir a una escala determinada, d’acord amb el grau de detall que contenen. Les dimensions d’aquest format poden fer que l’escala de reproducció sigui excessivament gran (que apareguin massa reduïdes) i això farà que s’hagi d’optar per composicions més compactes, renunciant a algun dels criteris que s’han exposat, o bé que s'acabi decidint distribuir-les en diferents fulls.

Com a exemple d’això, la següent és la composició que va fer l’autor del projecte per descriure gràficament el projecte en una revista.
 

 
   
 


Es pot veure que va triar una composició compacta per tal que les projeccions fossin més grans i les va agrupar per evitar confusions i fer més clara l'exposició. Va distribuir 9 projeccions en una taula de 3 files i 3 columnes. La franja horitzontal de tres plantes ordenades en sentir creixent es col·loca al mig, separant la franja de les seccions (superior) de la dels alçats (inferior). Atès que són dues les seccions i quatre els alçats, va optar per col·locar l'alçat posterior dins la franja superior, al mig, per conservar la simetria de la composició. Dels alçats de la franja inferior, el principal queda al mig, alineat amb la planta, i els laterals es poden llegir com a continuació d'aquest, com si s'haguéssin desplegat simètricament en ambdós costats. Inevitablment, aquests últims alçats no queden alineats amb les plantes, com tampoc queda una de les seccions de la franja superior, però a la fi, el resultat és una composició visualment ordenada.

Sorprèn però que l'alçat posterior, que l'arquitecte ha col·locat en la franja superior, no quedi alineat horitzontalment amb les seccions ja que això dificulta la seva comprensió. Una solució més correcta podria ser la següent.
 

 
   
 

En aquest cas, però, ha quedat un espai en blanc (buit) entre aquest alçat i la planta. Possiblement l'arquitecte va preferir sacrificar l'alineació per mantenir la imatge compacta.

La composició amb axonometries

Hem vist que la axonometría és un tipus de representació que permet mostrar, en una mateixa imatge, la planta i dos alçats d'un volum elemental i, segons el tipus utilitzat, alguna d'aquestes projeccions es poden mostrar quasi frontalment (sense modificar els angles). Dóna informació de tres orientacions diferents però de manera imperfecta, amb menys claredat que la d'una projecció frontal (planta, secció o alçat). Però en canvi, ofereix una visió de la volumetria de l'edifici que aquestes projeccions són incapaces de donar. Aquesta és la seva funció i no substituir-les, encara que, segons sigui de l'objectiu de la comunicació, això sigui possible.

Si la composició pretén explicar amb precisió un edifici o un objecte, la axonometría servirà per completar la informació de les altres projeccions, mostrant la volumetria final. Aplicat al cas que estem veient, aquesta seria una opció.
 

 
    En aquest cas l'axonometria està repetint innecessàriament informació sobre la planta, sense aportar res nou. Comparada amb ella, aporta informació sobre els murs i la seva altura, però els espais semblen més petits ja que part de la superfície del terra queda oculta pels murs. En aquest cas hagués estat més útil una axonometria de vista superior, que hauria millorat la informació de la coberta i de la claraboia.  
 


En canvi, si l'objectiu no és tan ambiciós, l'axonometria pot bastar per donar una idea aproximada de l'edifici. No obstant això, atès que una axonometria no permet veure l'interior, convindria completar-la amb la informació de la planta (almenys de la principal) i de la secció (la més representativa), encara que potser es podria prescindir de les façanes.

També es podria optar per una descripció com la següent, composta per una sèrie completa de les plantes en axonometria, utilitzada pel mateix arquitecte en alguna ocasió.
 

 
   
 


No s'aporta una imatge global de la volumetria, les plantes es mostren amb la precarietat assenyalada anteriorment però, segons el nivell de comprensió que es busqui, la informació podria ser suficient.

 
 
(Les projeccions reproduïdes corresponen al projecte de Mario Botta d'una casa unifamiliar a Morbio Superiore, Suïssa (1982-1983), publicat a GA Houses, 15, pp. 68-77, i a Pierluigi Nicolin i François Chaslin, Mario Botta. Construcciones y proyectos 1961-1982, Barcelona, Gustavo Gili, 1984).

© dels textos Francisco Martínez Mindeguía

>>  Torna a l'inici de la pàgina

>> Segueix en: Alguns exemples de composició gràfica

Inici  >>  Temes de dibuix  >>  Nocions bàsiques de composició gràfica