UPC    ETSAV    CAIRAT
  ESCOLA D'ARQUITECTURA DEL VALLÈS
  DIBUIX II
  Presentació
  Professors
  Tutorials
  Temes de geometria
  Temes de dibuix
  Treballs de taller
  Treballs d'anys anteriors
  Bibliografia
  Atenea

 

  Inici  >>  Temes de dibuix  >>  L'escala. La selecció  
  L'escala. La selecció  
 

Contingut:
1. Introducció.
2. L'escala conceptual.

Introducció

Treballant amb ordinador es cau sovint en l’error d’oblidar (o no considerar) l’efecte que l’escala d’impressió té sobre el dibuix. Com a resultat d’aquesta confusió, es possible que un mateix dibuix s’imprimeixi en diferents escales sense tenir en compte que el que pot ser correcte en un cas, pot no ser-ho en altre. Cal tenir en compte que a la pantalla de l’ordinador els elements no tenen escala: podem canviar l’enquadrament, ajustant-lo a una petita zona o a tot el dibuix, però les mides dels elements no canvien i són sempre les reals. L’escala apareix quan fem una sortida impresa, en funció de les necessitats (l’ús que tindrà) o de les limitacions materials (el format màxim del paper que admet la impressora). Inevitablement, al imprimir un mateix dibuix en una mida més petita la densitat de línies serà més gran (les línies estaran més juntes). Si a això s’afegeix que aquest dibuix s’imprimirà amb els mateixos gruixos del dibuix gran, algunes línies que havien d’estar separades quedaran juntes i el dibuix es deformarà. Per evitar aquest problema, un dibuix petit no pot contenir el mateix grau d’informació que podrà tenir un de mida superior.

Considerem l'exemple del següent dibuix.

 
   
 

Manuel i Ignacio de las Casas, Habitatges en filera, Talavera de la Reina, 1977-1978

L'alçat correspon a un fragment d'una agrupació de 8 habitatges en filera. És una façana composta per plans a diferent profunditat, que s'ha intentat representar amb les ombres i el diferent valor del ratllat de les filades del maó. El resultat pot ser correcte, però si el mateix dibuix s'imprimeix a una escala major l'efecte canvia.

 
   
 
Les línies del plànol avançat s'ajunten i el grau de detall de la resta no es distingeix suficientment. Sembla evident que en aquest cas el ratllat de les filades de maó s'hauria d'haver evitat, deixant-lo d'una manera similar al següent.
 
   
 


S'han eliminat les línies del maó i les de la fusteria, reduïda a dues línies en la planta superior. Només s'ha mantingut la diferenciació de gruixos de línia, que permet entendre que hi ha un plànol avançat respecte de l'altre. L'alçat es limita així a mostrar la volumetria de la façana.

Generalment, s’assumeix que haver de fer un dibuix amb una mida inferior a la que voldriem és una limitació, perquè implica una pèrdua del grau de detall i, inevitablement, haver de perdre informació. No s’entén tanmateix que, per aquesta raó, es tracta d’un dibuix que té una aplicació diferent: no pot dir el mateix ni de la mateixa manera, pot dir menys coses, però les pot dir amb més claredat. Veurem ara alguns exemples que podran il·lustrar aquesta idea.

L'escala conceptual

Considerem l'exemple del següent dibuix.
 

 
   
 

David Chipperfield, Museo fluvial i de rem, Henley-on-Thames, Oxfordshire, 1989-1997

De la seva grandària ens pot donar una idea la mida de les lletres, si considerem que poden ser de uns 2 mm. És una secció constructiva que mostra la constitució interior dels murs, terres i cobertes.

Si reduïm la mida d’aquest dibuix, el detall ja no serà comprensible i es convertirà en un soroll molest.
 

 
   
 
Ja que no té sentit que el dibuix contingui informació que no es pot entendre, la opció correcta hauria de ser optar per una versió simplificada, eliminat els textos, les cotes, el detall de l'interior dels murs i gran part del detall de l'interior.
 
 
   
 

Aquesta és una posibilitat del que podría ver una versió en petit del dibuix anterior. Reduït als elements principals, aquest dibuix és quasi un esquema de l'anterior. S'ha eliminat gran part de la informació i s'han ennegrit les parets. La lectura de la secció mostra el contrast entre d'una planta superior tancada i il·luminada per claraboies, i una planta baixa totalment oberta. De fet aquest és l'edifici en una repressentació sintètica, tal com podriem comprovar veien les següents imatges.
 

 
   
     
   
 
El mateix podríem dir en el cas següent.
 
 
   
 

Campo Baeza, La Casa de Blas, Sevilla la Nueva, 2000

Com en el cas anterior, la versió reduïda de la part inferior és més clara que la superior, però a més ofereix una informació que en la inicial no s'arriba a entendre correctament.

 
   
 
Aquest dibuix mostra que la planta superior té el tancament per darrere dels pilars del perímetre, com es pot veure també en les imatges següents.
 
 
   

 
 


Un dibuix "petit" és com una maqueta de cartró - ploma o suro: no pot tenir el detall d'una maqueta de fusta o guix però, en canvi, és útil per mostrar la volumetria i l'estructura geomètrica de les formes.
 

 
   
 

Vázquez Consuegra, Centre de Visitants, Baelo Claudia, 1999-2001


 
 

 

© dels textos Francisco Martínez Mindeguía

>>  Torna a l'inici de la pàgina

 
  Inici  >>  Temes de dibuix  >>  L'escala. La selecció