UPC    ETSAV    CAIRAT
  ESCOLA D'ARQUITECTURA DEL VALLÈS
  DIBUIX II
  Presentació
  Professors
  Tutorials
  Temes de geometria
  Temes de dibuix
  Treballs de taller
  Treballs d'anys anteriors
  Bibliografia
  Atenea

 

  Inici  >>  Temes de dibuix  >>  La il·lusió de la tercera dimensió / 2  
  La il·lusió de la tercera dimensió / 2  
 
(Aquesta unitat és continuació de La il·lusió de la tercera dimensió / 1).

Contingut:
1. Les ombres solars.
2. La barreja e sistemes.

Un cop analitzat l'ús del valor de línia i la diferenciació de plans, s'analitzarà aquí com les ombres solars permeten "suggerir" la tercera dimensió en els dibuixos.

 

Les ombres solars

Potser sigui aquest el recurs més objectiu per suggerir el relleu. Veurem ara una sèrie d’exemples per arribar a entendre algunes de les seves possibilitats comunicatives.
 

 
   
 

David Chipperfield, Apartaments a Camden Town, Londres,

Aquest és un alçat en el qual s’han traçat les ombres provocades per una il·luminació lateral (per la dreta). La interpretació d'aquestes ombres mostra que la façana no és plana. De manera intuïtiva podem tenir una percepció aproximada de la volumetria, perquè les relacionem amb l'experiència que tenim de veure aquestes ombres en la realitat. A diferència del que succeïa amb els recursos vistos fins ara, amb aquest podem arribar a tenir un coneixement precís, relacionant una major amplada de l’ombra amb una major separació entre el pla que la rep i l’element que la projecta. Fins i tot, si es coneix l'angle real d’incidència de la llum, aquesta deducció podria ser exacta. D’aquesta manera, la il·luminació lateral permet deduir cóm és el volum que no podem veure. D'acord amb la convenció clàssica, es recomana que la direcció de la llum tingui 45º de pendent, en la projecció de l'alçat, i 45º en la projecció de la planta, amb la qual cosa l'amplada de l'ombra correspon amb la profunditat relativa dels plans i la lectura del volum és més fàcil.

Amb un coneixement elemental de la geometria de les ombres, és possible fer un recorregut seguint el dibuix de les ombres, deduir el relleu de l'edifici i, fins i tot, advertir que hi ha una part sense sostre, entre els dos cossos simètrics, i una finestra que ha quedat oculta en el pla de perfil de la dreta.
 

 
   
 

David Chipperfield, Apartaments a Camden Town, Londres,

La representació axonomètrica d'aquesta mateixa façana, permet comprovar que la lectura feta a partir de les ombres s'ajustava a la realitat. Les imprecisions d'aquesta lectura es podrien haver evitat si haguéssim tingut també un altre dibuix amb les ombres des de l'esquerra.

Un altre dibuix del mateix arquitecte...
 

 
   
 

David Chipperfield, Seu central de la companyia Matsumoto, Okayama, Japó, 1990-1992.

Com hem vist, la lectura d’aquestes ombres pot fer veure aspectes que no es mostraven en la projecció frontal.
 

 
   
 

Norman Foster, Centre de distribució Renault, Swindon, Wilishire, Regne Unit, 1981-1983

En aquest dibuix, la lectura de les ombres de l'estructura permet advertir que està separada del mur de tancament i que el nus de l'estructura és més complex del que inicialment semblava. En dibuixar-les de color negre, s’ha reforçat el seu reconeixement com a rèplica desplaçada de l’estructura groga i, amb això, el seu paral·lelisme.

Aquestes ombres s’utilitzen també per mostrar les alçades en el dibuix de les plantes.
 

 
   
 

Leon Krier, Lewis-Ham-Strasse, Berlin, Charlottenburg, 1971

En aquest cas, però, el dibuixant ha diferenciat el to de les ombres projectades sobre el terra, de les que es projecten en el propi edifici, amb la qual cosa ha millorat la lectura intuïtiva del volum. Fent això, ha combinat el recurs de les ombres solars amb el de la diferenciació de plans, vist a la unitat anterior.

Aquesta combinació de recursos es produeix també en el següent dibuix, en el qual la representació de la il·luminació és necessària per entendre la volumetria de la façana.
 

 
   
 

Emili Donato, Institut i parbulari, Taxonera, Barcelona, 1978-1984

Per millorar la lectura del plans inclinats, el dibuixant ha reproduït també les diferències d'il·luminació entre ells, en funció de la seva orientació. Com en el cas anterior, aquestes diferències milloren la lectura de la volumetria de la façana.

Aquesta diferenciació entre plans té aplicació també en el dibuix de les plantes.
 

 
   
 

Robert Venturi, Centre Civic de Perris, Califòrnia, 1991

Com succeïa amb els anteriors recursos, la correcta lectura d’aquestes diferenciacions requereix que el seu nombre no sigui excessiu.
 

 
   

 

 
  I. Szász, "La Torre dels Vents", Atenes, 1974
 
     
 

En el cas de superfícies corbes, la modulació d’aquestes diferencies de tractament, amb degradats d’intensitat, és la manera òptima per poder representar-les.
 

 
   
 

Mies van der Rohe, Reichsbank, Berlín-Mitte, 1933

En alguns casos, també és la única manera d'evitar lectures equivocades.
 

 
   

 
  Quatremère de Quincy, San Carlo alle Quattro Fontane, Roma,   Lorenzo Nuvolone i Francesco Venturini, San Carlo alle Quattro Fontane, Roma, 1683  
 

En aquests dibuixos, és la representació de les ombres la que permet entendre que la façana no és plana.

La barreja de sistemes

El més normal és que els tres recursos es superposin en el mateix dibuix, en funció de la forma i de la necessitat de representar-ne algun aspecte determinat. Veiem alguns casos.
 

 
 

 
 

Giorgio Grassi, Residencia d'estudiants, Chieti, 1976

El dibuixant aquí ha diferenciat el pla de la paret, amb un color beix, i ha dibuixat les ombres solars, d'una il·luminació per l'esquerra. Com a resultat de l'operació, entenem que els pilars estan separats dels forjats, que en l'extrem de l'esquerra no hi ha un tancament després del pilar i que la zona de les escales és molt més profunda. A més, comparant el color de les dues portes, en el nivell inferior de les escales, amb el color del fons, podem deduir que les portes donen a l'exterior.

En el següent, l'arquitecte utilitza criteris similars, canviant els colors.
 

 
   
 

Giorgio Grassi, Nou campus universitari, Valencia, 1990

Possiblement, la forma s’hauria entès només amb la diferenciació de plans, encara que no al contrari, atès que aquestes ombres només aclareixen la forma de la part dreta. Sense elles la part esquerra hauria quedat indefinida. En canvi, ara l’ombra reforça la lectura intuïtiva de la diferenciació de plans i mostra el valor de les profunditats. A més, la lectura de l’ombra mostra una sèrie de finestres obertes en un dels plans laterals (nivell superior), que altrament no hauríem pogut veure i que es corresponen amb les que veiem en el pla principal.

El cas següent és un exemple d'aquesta possible ambigüitat.
 

 
   
 

Giorgio Grassi, Restauració i ampliació del castell de Fagnano Olona, per a seu municipal, Varese, 1980

Si comparem aquest dibuix amb el següent, podrem entendre la importància que la diferenciació de la part central té en la correcta interpretació d'aquesta forma. En el primer dibuix veiem l'avançament de la torre de l'esquerra, però podríem no deduir que també es produeix a la de la dreta.
 

 
   
 

Giorgio Grassi, Restauració i ampliació del castell de Fagnano Olona, per a seu municipal, Varese, 1980

L'interès d'utilitzar aquests recursos és evident en els següents exemples, dues versions d'un mateix monument (de dues hipòtesis diferents de reconstrucció).
 

 
   
 

Mausoleu d'Halicarnaso, s. IV a.C.

Sembla evident que la lectura del dibuix de la dreta és molt més clara i directa.

En realitat és difícil que en un dibuix no hi hagi una superposició d'aquests recursos, fins i tot utilitzats de manera contradictòria, con en el següent cas.
 

 
   
 

Richard Rogers, Lloyd's Bank, Londres, 1978-1986.

En aquest dibuix, les parts centrals i laterals estan tractades amb el criteri de "més fosc -més enrere", i com a resultat la lectura del volum és correcta. Però en els marges, apareix una ombra clara que malgrat la contradicció, també interpretem com si estigués més lluny.
 

 
   

(Aquesta és la imatge real de l'edifici)

 
  Lloyd's Bank      
 

 

© dels textos Francisco Martínez Mindeguía

>>  Torna a l'inici de la pàgina

Inici  >>  Temes de dibuix  >>  La il·lusió de la tercera dimensió / 2