UPC    ETSAV    CAIRAT
  ESCOLA D'ARQUITECTURA DEL VALLÈS
  DIBUIX II
  Presentació
  Professors
  Tutorials
  Temes de geometria
  Temes de dibuix
  Treballs de taller
  Treballs d'anys anteriors
  Bibliografia
  Atenea

 

  Inici  >>   Treballs de taller  >>   L'edifici Larkin (Buffalo, Nova York), 1904  
  L'edifici Larkin (Buffalo, Nova York), 1904
(Arquitecte: Franh Lloyd Wright)
 
   
  Alçat est del projecte de l'edifici Larkin (Futagawa, 1987, p.79, f.137)
 
 
   
 

Vista de la façana que correspon l'alçat (The Architectural Record, juny, 1928)

Les imatges superiors corresponen a l'alçat ortogràfic i a una fotografia de la façana cooresponent de l'edifici Larkin, projectat per l'arquitecte Frank loyd Wright ep 1904. Malgrat que es tracta d'un alçat rigorós, la falta de valoració de les línies i l'absència d'ombres, fa que no es percebi el fort relleu que té la façana. L'objectiu d'aquest treball és acabar aquest dibuix, aconseguint que sigui capaç de suggerir, el més correctament possible, la tridimensionalitat real de la façana utilitzant: valors de línia (1), diferenciacions de pla (2), ombres solars (3) i una combinació dels tres sistemes (4).

A fi d'entendre l'efecte que l'escala d'impressió té en l'ús d'aquestes valoracions i en la dosificació convenient del nivell de detall, aquestes quatre opcions s'imprimiran a escala 1/200 i 1/400. A més, l'opció combinació dels tres sistemes s'imprimirà a escala 1/100.

Per fer-ho, es recomana seguir el següent procés:

1 - Llegir i entendre els Temes de dibuix 2 i 3 d'aquest web (sobre "La il·lusió de la tercera dimensió")

2 - Imprimir l'alçat a escala 1/100, 1/200 i 1/400.

3 - Comparar les impressions i la façana que representen, a fi d'entendre quines valoracions caldria introduir perquè s'aconsegueixi una equivalència suficient entre la façana i cada un dels alçats.

4 - Tenint en compte que s'haurà de treballar amb valors de línia (gruixos) i tonalitats de gris, ÉS NECESSARI imprimir l'arxiu patro.dgn (dipositat a Atenea) per conèixer el valor efectiu dels gruixos i tonalitats que podem utilitzar i entendre quines són les seves limitacions.

 

Descripció del projecte

El 1903, quan tan sols havia construït cases unifamiliars, Frank Lloyd Wright va rebre d'encàrrec de l'empresa Larkin per fer un nou edifici per les seves oficines a Buffalo (estat de Nova York), que havia d'allotjar el departament de venda per correu. Acabat de construir el 1906, l'edifici va tenir una vida curta degat a que l'empresa no va ser capaç de superar la crisi del 1929 (la Gran Depressió). L'edifici va acabar sent embargat i venut a una empresa que el volia per construir una estació de camions en el solar. Finalment, el 1950, malgrat la protesta de la comunitat arquitectònica, la nova empresa el va enderrocar, encara que mai no va arribar a construir l'estació.

L'exterior és caracteritza pels grans prismes de maó vermell fosc de les cantonades del bloc principal, nets, de geometria simple, sense finestres i sense gairebé decoració, on Wright situa les escales i els conductes de ventilació i aire condicionat. Entre ells, uns pilars projectants del mateix material reflecteixen la secció principal de l'espai interior. Un bloc més petit, a l'est, acull les funcions secundaries, entre elles l'accés. L'interior és un únic espai, lliure, sense parets divisòries, distribuït al voltant d'un celobert, estret, llarg i alt, il·luminat per una claraboia zenital, al que obren en galeria tots els llocs de treball. La continuïtat i fluïdesa de l'espai interior aconsegueix donar sentit de participació col·lectiva a l'activitat dels treballadors. Segons Wright, el seu objectiu va ser crear un espai lluminós, saludable i ben ventilat, aïllat del fum, el soroll i la brutícia de l'entorn urbà. Va ser en aquest edifici que Wright va descobrir l'interès d'obrir l'espai, produint un interior aïllat de l'entorn urbà, però obert a un espai central il·luminat zenitalment.

La resposta de la crítica va ser irregular, sorpresos pel radicalisme de la solució. Els més corrosius el van titllar de "monstre de la ignorància" i "edifici extremadament lleig" per la seva manca d'ornaments i motllures. Com a conseqüència, Wright va haver d'esperar trenta anys per aconseguir un altre encàrrec similar. Però en canvi, molts arquitectes europeus varen valorar la força expressiva de la seva volumetria. Entre ells, Erich Mendelsohn, que el posava com a exemple del modern tractament del mur en la construcció dels nous gratacels, aplicat aquí en un edifici d'alçada normal. Valorava la seva claredat de lectura, l'ús de la llum a l'interior i la pràctica absència de decoració a l'exterior. Deia que "la seva bellesa rau en la disposició de les masses i la proporció dels elements individuals [...], forta expressió d'una individualitat artística". Cal valorar que en el llibre Amerika, que Mendelsohn va publicar amb les fotos i comentaris del seu viatge als Estats Units el 1926, apareixen singularment tres edificis de Wright i un d'ells és aquest. D'altra banda, en l'exposició de l'obra de Wright que va circular pels Estats Units i Europa, el 1930 i el 1931, l'edifici de la Larkin va tenir un protagonisme singular, fins i tot als cartells publicitaris.

El 1943, potser defensant-se de les crítiques i de l'escàs suport que havia rebut, Wright deia que aquest "va ser el primer i enèrgic protestant en arquitectura... la primera enèrgica i rellevant protesta contra la tendència d'obres sense sentit que escombrava els Estats Units”…, [que] "estaven sent arrossegats en un grandiós munt d'escombraries dels estils reconeguts, en comptes de crear intel·ligentment i pacientment una nova arquitectura”. I afegia: "vaig saber perfectament també que l'única manera de triomfar, ja com a rebel o com a protestant, era fer arquitectura, genuïna i constructiva afirmació del nou Ordre d'aquesta Edat de la Màquina".

 

L'arquitecte

Frank Lloyd Wright (1869-1959), aquitecte nord-americà format a Wisconsin i Chicago, figura central de l'arquitectura orgànica. En aquesta ciutat va treballar per a Joseph Silsbee i més tard per a Dankmar Adler i Louis Sullivan. Del primer va adoptar la construcció asimètrica i els efectes espacials, dels últims l'abstracció formal, gairebé sense ornament, i la recerca d'una nova arquitectura independent dels estils europeus. De l'arquitectura japonesa, finalment, va adoptar la definició dels espais amb plans rectangulars, sòlids i transparents, i l'ús de les trames modulars. Entre les seves primeres obres destaquen les conegudes com a prairie houses (Wilitts, 1902-1906, Coonley, 1907-1910, Robie, 1908-1910), l'edifici Larkin (1905) i l'Unity Temple (1905-1908). En els anys següents a la crisi de 1929, va fundar la seva pròpia escola, la Taliesin Fellowship (1932). De les seves últimes obres destaquen l'Hotel Imperial de Tòquio (1915-1922), la casa Kaufmann (Casa de la Cascada, 1935), l’edifici d'oficines de la Johnson Wax (1936-1938), la segona Taliesin (Taliesen West, 1938), la First Unitarian Church (1947-1951), la torre dels laboratoris Johnson Wax (1944-1950) i el museu Guggenheim (1943-1959). .

Bibliografia

BROOKS, A., 1981. Writings on Wright: Selected Comment on Frank Lloyd Wright. Cambridge (Mass.), The MIT Press, pp.115-.

FUTAGAWA, Y, ed, 1987. Frank Lloyd Wright Monograph 1902-1906. Tòquio: A.D.A.; conté còpies dels dibuixos originals de Wright.

GUTHEIM, F., 1975. In the Cause of Architecture: essay by Frank Lloyd Wright for Architectural Record 1908-1952. Nova York: Architectural Record; conté els setze articles de la sèrie "In the Cause of Architecture".

QUINAN, J., 1982. Frank Lloyd Wright's Reply to Russell Sturgis. The Journal of the Society of Architectural Historians, vol.41, n.3, oct.,pp.238-244; resposta de Wright a la crítica  més ferotge que va rebre.

QUINAN, J., 1987. Frank Lloyd Wright's Larkin building : myth and fact. Nova York, The Architectural History Foundation.

WRIGHT, F.L., 1943, Frank Lloyd Wright: An Autobiography, Nueva York, Duell,Sloan and Pearce, 1943, Book Three: Work, 1943.

Algunes imatges
 

 
   
  1. Fragment d'una tarjeta publicitaria de la fàbrica Larkin, de 1914, amb l'edifici administratiu a la dreta (http://www.steinerag.com/flw/Artifact%20Pages/PCLarkinBuilding.htm).
 
 
   
  3. La planta primera, d'accés, publicada en el Wasmuth Portfolio, 1910, orientada amb el nord a l'esquerra.
 
 
   
  4. Composició amb la planta cinquena, amb el restaurant (esquerra superior), la sisena, amb el jardí (esquerra inferior). i la planta segona, tipus (a la dreta), publicada en el Wasmuth Portfolio.
 
 
   
  Secció transversal (oest-est) del projecte (Futagawa, 1987, p.79, f.139)
 
 
   
  2. Perspectiva de projecte de l'edifici, des del sud-oest, 1904 (Futagawa, 1987).
 
 
   
  6. Perspectiva, a partir de la fotografia anterior, publicada en el Wasmuth Portfolio, 1910.
 
 
   
  7. Cantonada sud-oest de l'edifici (The Architectural Record, 1908).
 
 
   
  5. Fotografia de base de la perspectiva anterior (The Architectural Record, 1908).
 
 
   
  7. Cantonada sud-est (The Architectural Record, 1908).
 
 
     
  10. Pati central (The Architectural Record, 1908).
 
  11. Perspectiva del pati, a partir de la fotografía anterior, publicat en el Wasmuth Portfolio.
 
 
   
  12. Nau lateral oest de la primera planta
 
 

 

>>>  Torna a l'inici de la pàgina