UPC    ETSAV    CAIRAT
  ESCOLA D'ARQUITECTURA DEL VALLÈS
  DIBUIX II
  Presentació
  Professors
  Tutorials
  Temes de geometria
  Temes de dibuix
  Treballs de taller
  Treballs d'anys anteriors
  Bibliografia
  Atenea

 

  Inici  >>   Treballs de taller  >>   Biblioteca Phillips Exeter (New Hampshire), 1965-1971  
  Biblioteca Philips Exeter (New Hampshirek), 1965-1971
(Arquitecte: Louis I. Kahnt)
 
   
  Alçat nord del projecte de l'edifici de la Biblioteca
 
 
   
 

Vista de la façana nord que correspon l'alçat

Les imatges superiors corresponen a l'alçat ortogràfic i a una fotografia de la façana cooresponent de l'edifici Larkin, projectat per l'arquitecte Frank loyd Wright ep 1904. Malgrat que es tracta d'un alçat rigorós, la falta de valoració de les línies i l'absència d'ombres, fa que no es percebi el fort relleu que té la façana. L'objectiu d'aquest treball és acabar aquest dibuix, aconseguint que sigui capaç de suggerir, el més correctament possible, la tridimensionalitat real de la façana utilitzant: valors de línia (1), diferenciacions de pla (2), ombres solars (3) i una combinació dels tres sistemes (4).

A fi d'entendre l'efecte que l'escala d'impressió té en l'ús d'aquestes valoracions i en la dosificació convenient del nivell de detall, aquestes quatre opcions s'imprimiran a escala 1/200 i 1/400. A més, l'opció combinació dels tres sistemes s'imprimirà a escala 1/100.

Per fer-ho, es recomana seguir el següent procés:

1 - Llegir i entendre els Temes de dibuix 2 i 3 d'aquest web (sobre "La il·lusió de la tercera dimensió")

2 - Imprimir l'alçat a escala 1/100, 1/200 i 1/400.

3 - Comparar les impressions i la façana que representen, a fi d'entendre quines valoracions caldria introduir perquè s'aconsegueixi una equivalència suficient entre la façana i cada un dels alçats.

4 - Tenint en compte que s'haurà de treballar amb valors de línia (gruixos) i tonalitats de gris, ÉS NECESSARI imprimir l'arxiu patro.dgn (dipositat a Atenea) per conèixer el valor efectiu dels gruixos i tonalitats que podem utilitzar i entendre quines són les seves limitacions.

 

Descripció del projecte

La biblioteca Phillips Exeter és una de les obres més importants de l’arquitecte Louis Kahn, projectada i construïda entre 1965 i 1971. També és una de les més grans del mon, vinculades amb una escola d’educació secundaria.

De manera simplificada, es tracta d’un edifici de planta quadrada de cinc plantes d’alçada. La inferior conté l’accés, l’espai de magatzem i la consulta de diaris i revistes velles. La planta primera és la de recepció, amb els catàlegs de llibres, la consulta de revistes actuals i un altell amb dependències per al personal de la biblioteca. Les plantes segona i tercera son les plantes per a la consulta de llibres, amb prestatgeries a la part interior, taules per a l’estudi en grup en els corredors perimetrals i cubicles per a l’estudi individual, al costat de les finestres. Les dues plantes amb un altell intermedi a la part interior de prestatgeries que dobla l’espai d’emmagatzematge, i deixa l’espai de lectura amb una alçada doble. La planta quarta conté les sales de llibres rars, els seminaris i una terrassa perimetral.

Compositivament, es podria considerar com una la planta quadrada formada per tres marcs concèntrics: l’exterior, diàfan amb els espais de lectura de doble alçada, l’intermedi, dens amb les prestatgeries de llibres amb dos nivells per planta, i un quadrat central buit. Aquest últim és un espai limitat per murs de formigó, separats del perímetre i suspesos en l’aire per les cantonades, amb una gran obertura circular a cada un dels costats que permeten veure a través les prestatgeries de llibres. Aquest quadrat central està coronat per una gran creu formada per les diagonals i un sostre horitzontal que permet l’entrada de llum pels costats.

El professor de Yale, Alexander Purves, descriu aquest espai central com un edifici dins de l’edifici, carregat d’un alt contingut simbòlic: “els murs de formigó són la cara del buit intern, no del sòlid que l’envolta. Els grans cercles localitzen el veritable centre de l'edifici, que no està simplement en el centre de la planta, sinó en el centre del volum... És un lloc sagrat, un lloc de misteri i reverència. Dóna forma a un esperit essencial, que mai no pot ser escrit en el programa d'un arquitecte i tanmateix, al final, és més valuós que tots aquells espais petits que les paraules descriuen tan bé” (Purves, 1982, p.144).

Tanmateix, també es podria considerar que compositivament l’edifici està format per quatre blocs laterals que s’acosten per a formar el quadrat central. Les cantonades no s’arriben a “soldar” i és el quadrat central de formigó l’únic lligam que els manté units. Un lligam que tan sols és una abstracció que algú ha relacionat amb el quadrat i el cercle que Vitruvi identificava amb les dimensions de l’home.
La façana mostra l’estructura interior, amb finestres de doble alçada a les tres plantes intermèdies, que reflecteixen la divisió en dos nivells de cada planta i que són el nucli simbòlic de l’edifici. Por sota d’elles, el pòrtic perimetral a nivell del jardí exterior, baix i fosc. Per sobre, un altre nivell de doble alçada, buit, que sembla encara per construir. És significatiu el joc de colors dels materials: el maó, fusta de teca i formigó vist i polit. L’estructura de maons de la façana és portant i l’amplada dels matxons es va reduint amb l’alçada, al mateix temps que es redueix l'altura de les finestres i augmenta la de les llindes.

Voluntàriament, l’arquitecte oculta l’accés a la biblioteca dins de la franja porticada de la planta baixa. Tanmateix, un cop dins del vestíbul, una doble escala monumental condueix a la base del cub de formigó amb els obertures circulars que mostren els llibres.

 

L'arquitecte

Louis Isadore Kahn (1901-1974), arquitecte nord-americà d’origen estonià, un dels principals arquitectes del segle vint. La seva obra s’aparta dels principis funcionalistes de la Bauhaus o l’International Style i es dirigeix més a la cerca d’una nova poètica associada al moviment modern. Els seus temes principals són l’espai i la llum.

Entre les seves obres destaquen els laboratoris del Richards Medical Research (Pennsilvània, 1958-1961), el Salk Institute a La Jolla (Califòrnia, 1959-1972), l’Assemblea Nacional de Dhaka (Bangla Desh, 1962-1974), l’Indian Institute of Management de Ahmedabad (Índia, 1962-1967) i el Yale Centre for British Art (-1977).

Va ser professor a les universitats de Massachusets, Cambridge i Pensilvania i Yale.

(Extret de http://louiskahn.es/)..

Bibliografia

WURMAN, Richard Saul, ed., 1986. What Will Be Has Always Been: The Words of Louis I. Kahn. Nova York: Rizzoli.

BROWNLEE, David, David De Long, 1991. Louis I. Kahn: In the Realm of Architecture. Nova York: Rizzoli...

WURMAN, Richard Saul, ed., 1986. What Will Be Has Always Been: The Words of Louis I. Kahn. Nova York: Rizzoli.

MCCARTER, Robert, 2005. Louis I. Kahn. Londres: Phaidon Press.

PURVES, A., 1983. The Persistence of Formal Patterns. Perspecta, 19, pp.138-163.

Webs d'interès

http://www.exeter.edu/libraries/553.aspx (Web de la biblioteca).

http://louiskahn.es/ (Sobre l'arquitecte)

Algunes imatges
 

 
   
  3. Planta de situació dels edificis projectats per Louis Kahn a la Philips Exeter Academy: 1, la Biblioteca, i 2, el Menjador.
 
 
     
  4. Planta soterrani. Codis: 1, Diaris i revistes endarrerits; 2, Sala de Microfilms; 3, Arxiu; 4, Preparació d'exposicions; 5, Magatzem d'audiovisuals; 6, Sala de recepció; 7, Consergeria; 8, Magatzem; 9 Maquinaria.
 
  5. Planta baixa. Codis: 1, Arcada ddel pas perimetral cobert; 2, Entrada; 3, Sala de Diaris, 4, Àrea de lectura de diaris i revistes; 5, Prestatgeries de diaris i revistes; 6, Taules individuals d'estudi.
 
 
     
  6. Planta primera. Codis: 1, Escala d'accés; 2, Espai central; 3, Publicacions periòdiques actuals; 4, Taulell de peticions; 5, Fitxers; 6, Taulell de referència; 7, Despatx del bibliotecari; 8, Despatx del secretari; 9 Taller; 10, sala de còpies; 11, Escala; 12, Pòrtic; 13, Ascensor.
 
  7. Altell de la planta primera. Codis: 1, Despatxos del personal; 2, Sala del personal; 3, Lavabos de dones; 4, Despatxos del personal; 5, Sala de visualització de vídeos; 6, Àrea per escoltar música.  
     
  8. Planta segona. Codis: 1, Prestatgeries de llibres; 2, Àrees de lectura; 3, Taules individuals d'estudi; 4, Sala d'audicions.   9. Altell de la planta segona. Codis: 1, Prestatgeries de llibres; 2, Taules individuals d'estudi; 3, Part superior de les àrees de lectura de la planta segona; 4, Despatx del professorat.
 
 
     
  10. Planta tercera. Codis: 1, Prestatgeries de llibres; 2, Àrees de lectura; 3, Taules individuals d'estudi; 4, Àrea de ficció; 5, Despatx del professorat.
 
  11. Altell de la planta tercera. Codis: 1, Prestatgeries de llibres; 2, Taules individuals d'estudi; 3, Part superior de les àrees de lectura de la planta tercera; 4, Despatx del professorat.
 
 
     
  12. Planta quarta. Codis: 1, Sala de llibres rars; 2, Despatx de llibres rars; 3, Seminari; 4, Terrassa.
 
  13. Secció sud-nord.
 
 
     
  4. Planta soterrani. Codis: 1, Diaris i revistes endarrerits; 2, Sala de Microfilms; 3, Arxiu; 4, Preparació d'exposicions; 5, Magatzem d'audiovisuals; 6, Sala de recepció; 7, Consergeria; 8, Magatzem; 9 Maquinaria.
 
  5. Planta baixa. Codis: 1, Arcada ddel pas perimetral cobert; 2, Entrada; 3, Sala de Diaris, 4, Àrea de lectura de diaris i revistes; 5, Prestatgeries de diaris i revistes; 6, Taules individuals d'estudi.
 
 
     
  6. Planta primera. Codis: 1, Escala d'accés; 2, Espai central; 3, Publicacions periòdiques actuals; 4, Taulell de peticions; 5, Fitxers; 6, Taulell de referència; 7, Despatx del bibliotecari; 8, Despatx del secretari; 9 Taller; 10, sala de còpies; 11, Escala; 12, Pòrtic; 13, Ascensor.
 
  7. Altell de la planta primera. Codis: 1, Despatxos del personal; 2, Sala del personal; 3, Lavabos de dones; 4, Despatxos del personal; 5, Sala de visualització de vídeos; 6, Àrea per escoltar música.  
     
  8. Planta segona. Codis: 1, Prestatgeries de llibres; 2, Àrees de lectura; 3, Taules individuals d'estudi; 4, Sala d'audicions.   9. Altell de la planta segona. Codis: 1, Prestatgeries de llibres; 2, Taules individuals d'estudi; 3, Part superior de les àrees de lectura de la planta segona; 4, Despatx del professorat.
 
 
     
  10. Planta tercera. Codis: 1, Prestatgeries de llibres; 2, Àrees de lectura; 3, Taules individuals d'estudi; 4, Àrea de ficció; 5, Despatx del professorat.
 
  11. Altell de la planta tercera. Codis: 1, Prestatgeries de llibres; 2, Taules individuals d'estudi; 3, Part superior de les àrees de lectura de la planta tercera; 4, Despatx del professorat.
 
 
     
  12. Planta quarta. Codis: 1, Sala de llibres rars; 2, Despatx de llibres rars; 3, Seminari; 4, Terrassa.
 
  13. Secció sud-nord.
 
 
   
  14. Façana nord, des del nord-oest
 
 
   
  15. Façana sud.
 
 
  1   2  
  16. Les cantonades obertes entre façanes.
 
  17. Detall de la façana.
 
 
     
  18. Detall de la planta baixa.
 
  19. Detall del pòrtic perimetral.
 
 
   
  20. Espai central de la planta primera, amb l'escala d'accés al fons..
 
 
   
  21. Les obertures circulars de l'espai central.
 
 
   
  21. La creu de les diagonals del pati central.
 
 
     
  22. Sala de lectura.
 
  23. Taules individuals d'estudi de la sala de lectura.
 
 

 

>>>  Torna a l'inici de la pàgina