CLAUDE-NICOLAS LEDOUX, Les salines de Chaux
Francisco Martínez Mindeguía, Universitat Politècnica de Catalunya

Mapa general dels voltants de la ciutat de Chaux. Idees preliminars que varen determinar l'elecció dels llocs, l'aïllament de les cases i dels altres establiments, del llibre de Claude-Nicolas Ledoux, L'architecture considerée sous le rapport de l'art des moeurs et de la législation, de 1804

Ledoux (1736-1806) és considerat un arquitecte visionari, junt amb Etienne-Louis Boullée, un resultat de la Il·lustració i de la Revolució Francesa. Se'ls col·loca en el mateix grup però no són iguals. Ledoux és molt més pragmàtic; dissenya per ser construït i té en compte les necessitats de la gent. Boullée no sembla tenir aquests interessos. Des de 1771, Ledoux tenia el càrrec de Comissari de les Salines i, des de 1773, el rei Lluís XV el nomenà el seu arquitecte. En 1775 comença a escriure i dibuixar les làmines d'aquest llibre. La idea inicial era publicar els seus projectes per a les Salines de Chaux. Però l'any 1789 es pren la Bastilla i es destituït dels seus càrrecs. En 1793, va ser arrestat pel comitè revolucionari, acusat d'intrigant, de treballar per Madame du Barry i de no aplaudir sincerament quan varen decapitar a Lluís XV. La inactivitat posterior li permet acabar el llibre, que es publicà el 1804, dos anys abans de la seva mort. Finalment el llibre li serveix per explicar les seves idees sobre l'arquitectura.

Ledoux participa de l'idealisme reformista de mitjans del XVIII i entén que l'arquitectura ha de donar resposta als profunds canvis que es produeixen des d'una nova perspectiva social i moral. Ell es veu com un arquitecte filòsof, com també ho feia Etienne-Louis Boullée, coetani seu. Penseu que aquest llibre es fa entre 1775 i 1804. És el temps final de la Il·lustració (1715-1789), la independència dels Estats Units de Nord Amèrica és de 1775, l'inici de la revolució francesa i la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà són de 1789. Són canvis que afecten a tot el segle XIX i al paper de l'arquitecte i a la seva activitat. Cauen les monarquies i puja la burgesia, per efecte de la revolució industrial. El model urbà tradicional ja no funciona i cal trobar una solució. Ledoux està molt influenciar per les teories de Rousseau. A les salines, dissenya una Casa de la Comunitat, com un lloc de trobada per gent de totes les classes. Fa una Casa de la Pau o Temple de la Felicitat, una mena de jutjats on no es castiga amb la presó i les diferencies s'han d'arbitrar.

En aquest llibre és tan important el text com les làmines, i a vegades semblen ser independents l'un de les altres. El que projecta a Chaux és un model per a una nova organització social i urbana. La forma dels edificis expressa l'activitat que es realitza en ells. La forma de la ciutat es el símbol de la comunitat, al voltant d'un centre comú. Aquest és el segon projecte. El primer era una planta quadrada. Tampoc és el projecte definitiu, perquè el que es va construir és diferent.

Ledoux no proposa una integració paissatgista de la ciutat. El traçat recorda un assentament romà, amb el cardo i el decumanus, però les referències van més enllà. L'eix horitzontal ja existia, és el camí entre la ciutat d'Arc i la de Senans. L'eix vertical es nou, completament recte i no te fi: travessa el riu Loue i els boscos de Chaux i la Perrousse. L'eix horitzontal és la relació amb el lloc; el vertical és el projecte, l'eix de simetria de l'ordenació.

Diu Ledoux, en el seu llibre:
La línea intersecante del diámetro mayor atraviesa el río Loüe, unas inmensas llanuras, la ciudad, el bosque, el río Doubs, el canal de Ginebra y los pastos helvéticos; a la izquierda, el Mosa, el Mosela, el Rin, el puerto de Amberes y los mares de Norte transportan hasta los desiertos de Siberia, los frutos tempranos, tan deseados por nuestro comercio y nuestra artesanía. ¡Oh fuente inagotable de riquezas!, eres el producto de todas las demás, gracias a tiel natural reconocimiento de las naciones se vivifica, gracias a tilas fortunas se regularizan, los imperios se agrandan y alcanzan el apogeo de su esplendor.
El diámetro menor alinea las calles d'Arc y de Senans, las forjas de Roche, papelerías y cererías; ¡qué actividad! Unos pulen el acero, cincelan el cobre, o soplan el vidrio; otros funden el fulminante metal que mantiene el derecho de las naciones
(Akal, 1994, p. 72)... L'eix horitzontal és la base dels recursos; el vertical és el progrés i el futur... Una estructura cartesiana molt clara...

Respecte d'aquest eix vertical diu: Seguid el impulso que os acosa; recorred el impenetrable dédalo del bosque; recorred esas amplias rutas que se angostan y se pierden en el vacío de la inmensidad, esos senderos en los que la luz y la sombra, en su lucha económica, regulan la claridad propicia al sentimiento... (p. 73)

Són aquests textos els que fan d'ell un visionari. Però també els seus dibuixos. Aquest és un dels primers del llibre. És una forma regular en mig d'un ambient rústic. El terreny és pla però hi ha una estranya ombra que fa que sembli que tot leviti sobre el terreny. Però la planta sembla flotar per sobre del terreny...

Diu: He aquí un mundo aislado dentro del mundo; he aquí un pueblo laborioso que hace desarrollar y crecer todas las semillas que la tierra... ha prometido fecundar... Però aclareix després: Confieso que tenía necesidad de hacer esta exposición para convencerme de que una gota de agua suspendida pudo, al caer, promover la industria y llevarla hasta el confín del mundo. Estoy de acuerdo en que la exaltación de la idea puede desarrollar, al caldear los espíritus, consideraciones de las que la fría razón parece alejar la madurez; incluso soy consciente de que puede dar acogida a los delirios que la imaginación sugiere o que el favor acredita. Pero, cuando reúno todos los conocimientos adquiridos referentes a las salinas de Europa, no encuentro nada que justifique este rechazo... (p. 74)

Ledoux dibuixa també una perspectiva del conjunt,
 


Aquí es veu que tot està al mateix nivell però el centre està més il·luminat...

Diu (p. 73): Se abre un círculo inmenso que se desarrolla ante mis ojos: un nuevo horizonte que brilla con todos sus colores. El poderoso astro mira audazmente a la naturaleza obligando a bajar los ojos a los débiles humanos. Tú, actividad productiva, no temes traspasar la línea abrasadora. Madre de todos los recursos, sin ti nada puede existir, excepto la miseria; expandes la influencia que da la vida; alegras los áridos desiertos y los melancólicos bosques.

Diu (p. 76): Una perspectiva reune en un marco todos los puntos que la vista puede abarcar pero, cuanto más vasta es la naturaleza, tanto más su imitación abarcará sólo un círculo estrecho. Si ha dado ésta a uno de nuestro órganos un alcance que se fortaleca con el ejercicio, si lo ha aumentado con ayuda de anteojos que alcanzan mayores distancias, no ocurre lo mismo con la libertad de concepción, pues no puede quedar limitada por la vista de las tierras que se confunden con el horizonte: estos campos que nos parecen inmensos, resultan para ella excesivamente angostos. La inmensidad de los cielos no es bastante grande para su dominio...

Ledoux està parlant d'una utopia, d'un pla per un nou món, però la imatge formal és una evolució de Versalles,
 

Una imatge de Versalles, de Pierre Patel, del Versalles de 1668

Finalment diu una cosa que és important: Desgraciado aquel que no sabría ver materialmente más que lo que se le hace ver... si no es capaz de ver más allá, sin duda habrá sido poco favorecido por el astro bienhechor que fecunda la inteligencia.
 

Bibliografia recomanada:
- Claude-Nicolas Ledoux, L'architecture considerée sous le rapport de l'art des moeurs et de la législation, 1804 (veure l'edició de Lenoir, 1847)
- Emil Kaufmann, "Claude Nicolas Ledoux, a Pioner of Modern Architecture in the Eighteenth Century", Parnassus, vol. 8, n. 5, 1936, pp. 16-18
- Helen Rosenau, "Claude Nicolas Ledoux", The Burllington Magazine for Connoisseurs, vol. 88, n. 520, 1946, pp. 162-168.
- Emil Kaufmann, Tres arquitectos revolucionarios: Boullée, Ledoux y Lequeu, 1952, 1978
- Marc Grignon y Juliana Maxim, "Convenance, Caractère, and Public Sphere", The Journal of the Architectural Historians, vol. 49, n. 1, 1995, pp. 29-37.

© dels textos Francisco Martínez Mindeguía
Francisco Martínez Mindeguía és profesor agregat de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès

( Torna a pàgina principal )