NUVOLONE-VENTURINI, San Carlo alle Quattro Fontane, Roma, 1683
Francisco Martínez Mindeguía, Universitat Politècnica de Catalunya
English translation
  -  
Traducción al castellano
  Aquesta imatge pertany al llibre Insignium Romae Templorum Prostectus, que l'editor Giovanni Giacomo de Rossi va publicar a Roma l'any 1683 i el 1684. És un gravat que Francesco Venturini va fer a partir d'un dibuix de Lorenzo Nuvolone, mesura 42x18 cm i representa l'alçat de la façana de l'esglesia de San Carlo alle Quattro Fontana, de Roma, de l'arquitecte Francesco Borromini.

El dibuix mostra una façana ondulada i encara que no es conegui l'edifici, és fàcil veure la curvatura del primer entaulament, la del nivell superior i la del sòcol, gracies a les ombres que una il·luminació lateral produeixen en la façana. No són ombres de contorn precís sinò les d'una il·luminació difusa, que permet percebre la suavitat i continuïtat de la curvatura. Si no fos per aquestes ombres la curvatura no es percebria, perquè les corbes hi són en plans horitzontals, que es projecten de perfil, com a línies rectes.

Segurament, una manera millor de veure aquesta façana amb la seva curvatura sería una perspectiva frontal o lateral, descartant evidentment que la curvatura tan sols es veu amb precisió en el dibuix de la planta,

     

F. Borromini, San Carlo alle Quattro Fontane, planta, Albertina, Az.Rom.175
 

Si hem de ser precisos, en aquest alçat la curvatura tan sols s'intueix. Creiem veure-la però no la veien realment: la llum desperta en nosaltres el record d'altres experiències prèvies i reconeixem corbes que no estan dibuixades. Gracies a aquestes ombres podem recórrer cada una de les parts del dibuix i reconèixer el relleu que suggereixen. podem "veure" les convexitats i concavitats, el que està davant i darrera, encara que no puguem fixar la seva profunditat amb precisió. Però veiem també, i això és una cosa que inicial passa desapercebuda, que tots aquests moviments es fan sobre una rígida quadrícula definida per les columnes, els entaulaments i les cornises. Rigidesa que es correspon amb la geometria de la planta de la façana, definida per tres triangles equilàters, alineats i alternats, i amb la geometria de l'interior de l'església, generada a partir de dos triangles equilàters,

     

F. Borromini, San Carlo alle Quattro Fontane, planta, Albertina, Az.Rom.175
 

De fet, el que millor mostra el dibuix és aquesta quadrícula, situada en un pla paral·lel al de la projecció, i també la oposició entre la continuïtat del entaulament corb i la línia vertical que des de la porta arriba al oval que suporten els àngels, i la llanterna de la cúpula, una mica més enrere. Podem veure el contrast entre la rigidesa d'aquesta quadrícula i la suavitat de la curvatura, i entendre que el moviment de la façana, el sentiment que transmeten les corbes, parteix o se sosté sobre un ordre racional, immòbil. Dit d'un altre manera i en paraules de Giulio Carlo Argan (referint-se a l'arquitectura de Borromini), que l'impuls interior neix del rigor i que només mitjançant aquest rigor l'impuls interior pot sublimar-se en bellesa.

 

     

És un conflicte que només podia ser expressat amb aquesta projecció frontal. El conflicte entre les corbes dels tres triangles equilàters i la línia recta que uneix els centres dels pilars; corbes que són també les de la planta interior i línia recta que és la de l'alineació vial; una superfície ondulada i el pla de les columnes. S'ha dit (Hans Sedlmayr), que aquesta projecció és una imatge cartesiana del mon, el dualisme entre valors geomètrics i orgànics, que es correspon amb el dualisme entre substancia corpòria i espiritual de Descartes.

Però, malgrat aquesta dualitat, l'element característic de la façana és la seva ondulació. Un dibuix correcte de la façana no pot evitar la representació de la curvatura. Però cóm s'hauria de fer?, amb una perspectiva frontal o lateral? En aquest dibuix es fa amb una projecció que no la mostra, en la que reconèixer la curvatura és desvetllar un misteri, transcendir el que és evident i accedir a l'espai abstracte de la projecció. No al coneixement de la realitat sinó a una concepció diferent d'ella.

En aquesta situació, la veritat que una perspectiva mostraria seria massa evident per donar un resultat similar.

Si veiem algunes perspectives d'aquesta època, com les de Giovanni Battista Falda, de 1669,

 
Giovanni Battista Piranesi, de 1745,
 
o Giuseppe Vasi, de 1752,
 
i prescindint dels errors geomètrics, deguts a la poca entitat de les corbes, cap d'elles permet una identificació amb la idea del projecte com la de la imatge del principi. Per aquest motiu aquesta imatge a estat copia moltes vegades.
  És el cas de l'escultor Pietro Bracci, poc després de 1720, com un exercici de l'Academia de San Luca, a Roma.
     
 

També és el cas de l'arquitecte John Soane, en 1814, per una de les seves conferències a la Royal Academy de Londres.

Hi ha dibuixos com aquest que tenen una capacitat enigmàtica que fa que siguin copiats un cop i un altre. El valor del dibuix del Insignium és possiblement la seva contradicció, ja que el que millor mostra és la quadrícula però el que pretén mostrant és la curvatura. No és una descripció objectiva. Mostra les veritables dimensions i angles però pretén condicionar una manera d'entendre la façana. No arribem a veure les corbes, però la il·lusió que desperten les ombres és més forta que la pròpia visió de les corbes.

 

Procedència de les imatges:
1 - L. Nuvolone i F. Venturini, Alçat de S. Carlo alle Quatro Fontane, de G.B. Rossi, Insignium Romae Templorun Prospectus, 1683, lam. 12, Biblioteca di Archeologia e Storia de l'Arte, Roma.
2 - F. Borromini, San Carlo alle Quattro Fontane, planta, Albertina, Az.Rom.175, publicat a P. Portoghesi, Francesco Borromini, Milan, Electa, 1990, fig. IX.
3 - F. Borromini, San Carlo alle Quattro Fontane, planta, Albertina, Az.Rom.169, publicat a P. Portoghesi, Disegni di Francesco Borromini, Roma, Accademia Nazionale di S. Luca, 1967, fig. 15.
4 - G.B. Falda, Iglesia de San Carlo..., de Il terzo libro del novo teatro delle chiese di Roma..., 1665 a 1669, lam. 12.
5 - G.B. Piranesi, Iglesia de S. Carlino..., de Varie vedute di Roma antica e moderna..., Fausto Amidei, Roma, 1745.
6 - G. Vasi, Piazza della Quattro Fontane, de Delle Magnificenze di Roma antica e moderna, lib. II, 1752, p. XLIV.
7 - Pietro Bracci, San Carlo alle Quattro Fontane, Canadian Centre for Architecture de Montreal, DR1966:0001:103, de
8 - John Soane, San Carlo alle Quattro Fontane, Sir John Soane’s Museum, Drawer 21.5.3, publicat a D. Watkin, Sir John Soane. Enlightenment Thought and the Royal Academy Lectures, Cambridge, Cambridge University Press, 1996, C.55. publicat a E. Kieven i J. Pinto, Pietro Bracci and Eighteenth-Century Rome, Pennsylvania y Montreal, The Pennsylvania State University Press y Canadian Centre for Architecture, 2001.

Bibliografia recomanada:
Francisco Martínez Mindeguía, "Insignium Romae Templorum Prospectus, la visión frontal de la arquitectura", Annali di architettura, nº 17, 2005, pp. 167-182.

© dels textos Francisco Martínez Mindeguía
Francisco Martínez Mindeguía és professor agregat de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallés

Aquest article és una adaptació del que el mateix autor va publicar amb el títol "La mirada frontal y el alzado de San Carlo alle Quattro Fontane", a la revista EGA expresión gráfica arquitectónica, nº 14, València 2009, pp. 138-145.

( Torna a pàgina principal )